Fa uns sis mesos, les forces armades ucraïneses dugueren a terme una ofensiva sorpresa a la regió russa de Kursk, ocupant més de mil quilòmetres quadrats de territori.
L’operació fou ja llavors durament criticada per determinats sectors militars ucraïnesos, adduint un malbaratament de recursos que serien més útils per frenar el lent, però inexorable avanç rus al Donbàs, on les forces ucraïneses pateixen un desgast constant.
Pel president ucraïnès Volodímir Zelenski i l’estat major de les forces armades, però, l’ofensiva ha valgut la pena perquè Rússia hauria sofert 40.000 baixes, incloent-hi 16.000 morts, intentant recuperar el territori perdut. Fet que hauria reduït la seva capacitat d’embat al front del Donbàs.
A més d’aquest factor militar, el territori rus que Ucraïna ha aconseguit fins ara conservar pot ser una peça clau a la taula de negociacions, que s’anuncia cada cop més propera.
Segons Zelenski, la resistència a Kursk ha delmat les tropes nord-coreanes que acudiren a reforçar l’ofensiva russa (es parla de 4.000 morts, amb la força total de 12.000 homes ja fora de combat) i continua actuant com un imant que manté 60.000 soldats russos allunyats d’Ucraïna.
Tot i que en un primer moment, Rússia no envià reforços substancials a Kursk, sí que en els darrers mesos s’ha detectat el trasllat d’unitats des del front del Donbàs cap a la regió per a sumar-se a l’esforç d’expulsar els ucraïnesos.
Això no obstant, s’estima que Ucraïna també ha pagat un preu humà molt elevat per a conservar el territori ocupat, perdent centenars de soldats i havent de retrocedir fins a un reduït perímetre d’uns 500 kilòmetres quadrats.
Ucraïna ha perdut nombrosos militars entre les seves unitats d’elit, que foren massivament emprades en l’ofensiva a Kursk, així com part del seu material militar més modern provinent dels socis occidentals.
Les pèrdues humanes són especialment greus, ja que són difícilment substituïbles. El país no està aconseguint generar noves forces al ritme esperat sota el pla de mobilització general reforçada aprovat la primavera passada.
Que la posició ucraïnesa s’ha anat degradant en els últims mesos ho deixà en evidència el mateix Volodímir Zelenski quan el 4 de febrer afirmà públicament estar disposat a mantenir converses directes amb el president rus Vladímir Putin. Encara més, Zelenski admeté també que probablement Ucraïna no recuperaria tot el territori actualment ocupat per Rússia.
Fins ara, Putin no ha reconegut la legitimitat de Zelenski com a interlocutor a la taula de negociacions. Però això podria canviar en les setmanes vinents, en bona part gràcies a la pressió que el president nord-americà Donald Trump ha amenaçat d’aplicar a Rússia mitjançant una nova campanya de sancions massives si no s’avé a asseure’s amb el mandatari ucraïnès.
