La guerra d’Ucraïna que Rússia va començar el passat febrer està prenent un gir cada cop més viciós.
Es tracta de la pèrdua de control sobre el conflicte per part dels dos bàndols, el rus però també l’ucraïnès.
Seguint el filòsof de la guerra Carl von Clausewitz, això succeïx quan les parts implicades obliden les finalitats polítiques que les empenyeran a iniciar la confrontació armada. La guerra esdevé així una finalitat en ella mateixa, i els mitjans que s’hi dediquen ja no són proporcionals als objectius que es buscaven obtenir per la força de les armes.
En el cas de la guerra d’Ucraïna, el risc de pèrdua de control és particularment intens i alhora greu per quatre motius.
1. Els principals arsenals del món estan sobre la taula
El primer és simplement que una de les parts implicades, així com els aliats més propers de l’altra, disposen dels dos majors arsenals nuclears del món.
2. Vladimir Putin no es deixarà humiliar
El segon és que el president rus i iniciador de la guerra, Vladimir Putin, està cada cop més acorralat militarment parlant, i alhora no està gens disposat a cedir. Els atacs massius sobre objectius civils ucraïnesos (essencialment, infraestructures) de començaments d’aquesta setmana marquen un punt important del conflicte ja que demostren que Putin no es deixarà humiliar.
Ens al contrari, el màxim dirigent rus està disposat a seguir augmentant la seva aposta militar, encara que això impliqui incrementar la desproporcionalitat de les seves venjances i causar una destrucció encara major.
I atenció perquè no es tracta solament de Putin, sinó que un tret característic de la mentalitat russa que el gran diplomàtic nord-americà Henry Kissinger ja descrivia és l’aversió a la humiliació.
3. Ucraïna també provoca
El tercer factor a tenir en compte són les accions ucraïneses. No és estrambòtic pensar que Kíev preparà l’explosió que destruí parcialment el pont de Kerch entre la Crimea annexionada per Moscou i Rússia. De fet, fa poc els serveis nord-americans ja declararen pensar que Ucraïna estava darrera de l’assassinat de Dugina, la filla del pensador ultranacionalista rus.
Així doncs, Ucraïna tampoc dubta en atacar objectius no militars (inclús el pont té un valor simbòlic abans que no pas logístic) en una lògica d’escalada certament no proporcional però si similar en el fons amb la que du a terme Putin. Però Kíev no sembla donar-se compte que si les armes nuclears entren en joc, els que en patiran més i abans que els altres seran ells mateixos.
4. Europa actua irresponsablement
El darrer factor és el idealisme despreocupat que mostren els aliats europeus d’Ucraïna. Aquests han anunciat més enviaments d’armes ofensives (atenció, no pas defensives) després de que les tropes ucraïneses obtinguessin importants victòries operacionals contra les forces russes a l’est i més recentment al sud del país.
Brussel·les i moltes capitals haurien d’evitar mostrar un suport incondicional a Zelensky i procurar acumular una mica de legitimitat per en darrer terme empènyer les parts a negociar. Després dels ucraïnesos i possiblement dels russos, són els europeus els que tenim més a perdre si es produeix una escalada nuclear.
Paradoxalment, són els nord-americans, i no pas els europeus, els que han entès que el risc nuclear és ben real, i semblen estar treballant per frenar les ànsies de venjança de Kíev. El propi president Joe Biden ha fet declaracions que demostren que la Casa Blanca és conscient del perill.
Sense caure en l’alarmisme, el cert és que Rússia pot encara fer molt més mal, incloent a través del seu arsenal nuclear, i que és probable que Putin, si se sent totalment encerclat, no dubti a fer-ho.
Cal doncs que la diplomàcia de crisi es posi immediatament en guàrdia per evitar que els dos bàndols implicats perdin definitivament el control de la situació.
Loading ...
