Al migdia d’avui dimarts 12, la Gendarmeria francesa havia procedit a dissoldre els grups convocats per Tsunami Democràtic que tallaven la frontera en territori francès.
Primer desallotjant-los pràcticament un a un, després llençant-los gas pebre –una pràctica que els Mossos no realitzen habitualment-, i finalment carregant per fer-los recular fins a la part sud de la frontera, és a dir, territori espanyol.
En aquest límit els Mossos han establert un cordó de contenció i informaven als manifestants que havien de sortir de l’autopista. També han procedit a retirar les barricades que hi havia instal·lades. L’operació a ambdues bandes sembla dirigida a bloquejar els manifestants i a obligar-los que surtin de l’autopista a través d’un camí de terra que discorre pel costat.
Amb tot, la posada en marxa d’aquest eix principal de comunicació trigarà hores perquè hi ha vehicles dels mateixos manifestants que ocupen els carrils situats a la part francesa. Segurament hauran de ser retirats per cotxes grua un a un i quedaran en mans de l’autoritat de tràfic d’aquell país.
L’acció de Tsunami Democràtic ha comportat perjudicis personals greus per a les persones que han quedat atrapades, conductors particulars i de camió, que han hagut de passar la nit com han pogut. També té un fort impacte econòmic en el transport que resulta especialment greu en el cas dels treballadors autònoms, perquè no tenen cap empresa que suporti les pèrdues que poden ocasionar el col·lapse.
Més enllà del cost econòmic directe, hi ha una segona afectació molt més important, malgrat que no sigui perceptible a curt termini i de manera immediata. Catalunya és una plataforma logística important de la península. Hi ha moltes plantes situades per exercir una funció d’emmagatzematge i distribució de productes cap a la península i cap a Europa. També una part del tràfic del port de Barcelona té un segon recorregut cap a la frontera. En la mesura que els talls de carretera i els bloquejos de frontera s’han convertit en un recurs habitual de l’independentisme per cridar l’atenció, es posa en risc la nova localització d’empreses logístiques, i fins i tot la continuïtat d’algunes de les que ja estan localitzades, sobretot aquelles que tenen alternatives de substitució fàcilment a l’abast.
En aquest context, i una vegada més, les declaracions de Quim Torra negant-se a condemnar el tall a la frontera i afirmant que els Mossos no actuarien, o bé és una mostra d’insensatesa per part d’un president de la Generalitat, o bé és una acció deliberada per provocar la intervenció de l’estat. Els Mossos han d’intervenir necessàriament perquè si no ho fessin correrien el risc d’incomplir la llei, però és que a més s’abocarien a la situació d’una intervenció dels cossos de seguretat de l’estat per restablir la circulació, amb el precedent que això significaria. Torra també està actuant temeràriament perquè posa en safata la decisió que el comandament dels Mossos passi a ser intervingut i depengui directament del govern espanyol.
Tant l’acció del Tsunami com l’actitud de Torra, després d’unes eleccions en les que és evident que el conflicte català ha insuflat ales a Vox, sembla que vulguin provocar una nova intervenció del govern espanyol amb l’aplicació de l’article 155. Aquesta seria també la lògica de Puigdemont de com pitjor, millor.
