Amb el nou tall d’ahir de l’AP-7 a l’altura de Salt que s’ha prolongat tota la nit fins al matí d’avui dia 13 a les 10 hores, en que els Mossos han començat a desmuntar les barricades, s’han complert segons els seus convocants, Tsunami Democràtic, els objectius que perseguien, que bàsicament eren dos. Desestabilitzar l’estat i obtenir projecció internacional del conflicte català.
Els incidents d’ahir es van estendre també a la ciutat de Barcelona, en aquest cas en mans dels CDR que van bloquejar la Diagonal des de les 6 de la tarda, i l’accés de Barcelona per la Pl. de les Glòries, a més d’altres accessos a la ciutat.
Altres incidències remarcables són: a l’A-2, cues de 5 quilòmetres a Fornells de la Selva. A l’N-2, retencions de 13 quilòmetres a Girona en els dos sentits; a la C-66, 3 quilòmetres a Girona para enllaçar amb l’N-2. També s’han produït incidents a la població de Salt, si bé d’escassa durada. S’ha reobert el tràfic a un carril de l’autopista, però com que s’han encès focs, i que al darrer moment es va encendre la barricada, hi ha la necessitat d’obres de reparació al ferm que comportaran dificultats a curt termini per retornar la normalitat a la més important via d’accés a Catalunya des d’Europa.
El govern no només ha manifestat per boca de diversos membres que no creien que hi hagués cap problema amb les mobilitzacions i talls, sinó que el seu vicepresident, Pere Aragonés, ha cridat a no afluixar. La Pimec, la patronal més favorable a les posicions de l’independentisme, ha fet unes declaracions demanant que s’acabin els talls de les vies de comunicació i dels accessos a Barcelona. En aquest mateix sentit es va pronunciar ahir el president de SEAT, l’empresa industrial més important de Catalunya i que depèn de la plataforma logística que l’alimenta. El president, Luca de Meo, va advertir que els actuals aldarulls perjudiquen l’activitat i la inversió a Catalunya.
I és que en l’estratègia de Tsunami Democràtic, a la que s’hi afegeix els CDR, la d’aconseguir el diàleg amb el govern provocant la inestabilitat de l’estat amb les seves actuacions, es fonamenta precisament en generar anormalitat en el funcionament de Catalunya. La seva tesi clarament formulada, és que no cessaran els aldarulls fins que hi hagi diàleg. Aquí funciona un sobreentès que fa inviable d’entrada aquest diàleg, perquè en realitat el concepte és sinònim de negociació que a la vegada significa referèndum, i aquest és un punt en el qual el govern espanyol no cedirà de cap de les maneres.
El resultat és que per aconseguir la desestabilització de l’estat a qui es perjudica en primer terme i s’endú la quasi totalitat dels danys és Catalunya. Les mercaderies que no arriben, els productes peribles que es veuen perjudicats pels col·lapses a la carretera, els treballadors que no poden tornar a casa o que arriben amb hores de retard. Totes aquestes qüestions només afecten els catalans.
Cal veure si aquesta acció desestabilitzadora funciona. Perquè el problema que té el Tsunami Democràtic, els CDR, tot el moviment independentista no és en primer terme la negativa de l’estat a negociar, sinó que es troba en els seus propis fonaments: es diu 43%. Aquesta la xifra de vots que han obtingut a Catalunya malgrat tractar-se del moment més dramàtic que podien assolir, del clímax del relat del conflicte: la sentència.
L’estratègia de la desestabilització no té en compte que els van donar suport 1,6 milions, de vots que són molts però clarament insuficients. 1,9 milions van votar altres opcions, dels quals quasi 1,6 milions eren obertament contràries. PSC, PP, Vox i Cs. Mentre que 546 mil són d’En Comú Podem. A més, hi ha pràcticament 1 milió i mig de catalans que no van votar. Sense ampliar notablement aquesta base, i això voldria dir afegir 1 milió més de persones, no hi ha desestabilització que valgui, i el problema és que atemptar contra la normalitat catalana pot acabar ampliant el refús per part de la gent no alineada que en aquest moment ja està aflorant.
