No tinc gens clar si les Cambres de Comerç serveixen avui dia per a alguna cosa. Però en tot cas la seva funció hauria d’anar dirigida a donar suport a les empreses, aportant formació, obrir camins a l’exportació, defensar-les davant impostos excessius…. Als que recentment han assaltat el govern de la Cambra de Comerç de Barcelona, però, és més que evident que no els importa en absolut cap d’aquelles finalitats de caràcter i interès professional. El seu objectiu únic és el d’instrumentalitzar-la per a ser una base més i important del procés independentista.
Segueixen la trajectòria que des de fa anys és vigent el Govern de la Generalitat de Catalunya. Un govern que sap molt de posar llaços grocs, crear cada dia una nova polèmica amb institucions de l’Estat, promoure tensions, fer declaracions que ajudin al “contra pitjor, millor”… però que no governa.
Arran de les recents eleccions municipals, un renovat intent de l’independentisme per tal que els ajuntaments siguin focus d’acció cap a aquella suposada república.
Tot i ser idèntic l’objectiu a tots els municipis, a les poblacions mitjanes i petites la immediatesa de la relació dels edils amb els ciutadans fa que tinguin influència els interessos locals, per la qual cosa pot quedar una mica desdibuixat, o en tot cas no ser tan evident, l’objectiu polític final. Però en les grans ciutats, especialment Barcelona, es veu ben clar que als independentistes no els preocupen els serveis al ciutadà, ni l’urbanisme, ni la creació de llocs de treball, ni la seguretat. Només que la gran capital de Catalunya, l’emblemàtica, la que té presència mundial, la que pesa més ella sola que tota la resta de Catalunya, sigui la gran peça per a l’objectiu independentista.
És legítim aspirar a la independència de Catalunya, però no ho sembla tant triturar les institucions, banalitzar-les, convertir-ho tot en simple peça d’un objectiu aliè a les finalitats de la pròpia institució. Tot sense que comptin per a res les persones. A llarg termini això es paga.
