Tres celebracions reeixides i especials del Dia d’Europa (9 de maig) van tenir lloc a Barcelona, Kíiv i Estrasburg

Barcelona

La celebració d’enguany del Dia d’Europa (9 de maig), organitzada pel Consell Català del Moviment Europeu -que ha tingut lloc com de costum al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona- ha sigut  especial per haver-se celebrat el dia anterior, el 8 de maig, per raons logístiques relacionades amb  la  programació d’actes  al Saló de Cent.  El president del Consell, Xavier Ferrer, ha aprofitat l’ocasió per a declarar amb ironia en el seu discurs durant l’acte que “som tan europeistes que fins i tot hem avançat un dia la celebració del Dia d’Europa“.

Més enllà d’aquesta anècdota, la celebració  ha resultat molt reeixida tant per la presentació de la Declaració del Dia d’Europa 2023, que convocava la ciutadania europeista catalana a  “aturar la guerra d’Ucraïna”  i a “ampliar el projecte europeu“,  com  per les tres magnífiques obres musicals interpretades posteriorment.

La primera i la darrera eren de rigor i sempre benvingudes: l’himne oficial de la UE des del 1985 (l’Himne a l’Alegria o novena simfonia de Beethoven, que té la seva  partitura original  declarada Patrimoni Universal de la Humanitat per la UNESCO), i el Cant dels ocells, d’autor anònim, la nadala tradicional catalana que Pau Casals va popularitzar a tot el món.

Simfonia Aurora Europa, de Josep Maria Valls i Xufré

La gran novetat, i el gran èxit inesperat, ha sigut la segona obra interpretada, una simfonia per a piano i violí en do menor, estrenada a Màlaga, Sofia, Munic i recentment en la seva versió integral amb cors i imatges al Palau de la Música de Barcelona. Aquesta simfonia es titula Aurora Europa. La idea d’una Europa unida és el centre de l’obra, que es desenvolupa sobre la idea de quatre temps musicals representatius dels punts cardinals del nostre continent.

L’autor d’aquesta impressionant simfonia és Josep Maria Valls i Xufré, que la va presentar al públic personalment, al mateix temps que va dedicar un càntic a l’europeisme. Va declarar  el següent:

“Un a un, els estats d’Europa, fins i tot els més importants, són poca cosa en un món de gegants com els Estats Units i la Xina,  per això cal que s’uneixin. Si no ho fan, anirem tots plegats cap  a la irrellevància i la dependència dins del nou ordre mundial naixent. S’ha de fer el salt definitiu cap a la unió política federal. El projecte d’unitat europea s’ha de consolidar, és un projecte de pau i democràtic que ha d’il·luminar a la resta de la humanitat“.

Potser sense ser-ne conscient, va reproduir una famosa frase d’un dels anomenats Pares d’Europa, el belga Paul-Henri Spaak:  “Només hi ha dos tipus d’estats a Europa: petits estats i petits estats que encara no s’han adonat que són petits“.

En Josep Maria Valls i Xufré és notari de Barcelona, legislador, mediador, professor d’universitat i músic. Va estrenar la seva simfonia Aurora Europa  en el XII Congrés Notarial de Málaga, interpretada per la Orquestra Simfònica de Màlaga. Allí va assenyalar que “l’estrena de Aurora Europa és una oda a la UE, una contribució a la crida per a la pau que tots anhelem“ i va anunciar que cedirà els drets de l’obra a la UE per a que quedin destinats a la reconstrucció d’Ucraïna.

La simfonia Aurora Europa consta de quatre moviments.

1) Renaixement. Els primers compassos són una marxa fúnebre en record dels horrors de la guerra, seguits d’altres que representen l’inici de la reconstrucció europea, fins a completar l’eix nord-sud i la constitució de la CEE.

2) Consolidació. Representa la incardinació de l’eix Est-Oest a Europa i amb això la voluntat d’integrar tots els països europeus, i per això l’aparició del leitmotiv mediterrani, al final del primer moviment, que a partir d’ara se sentirà a tota l’obra. La melodia ibèrica gràcil es combina amb l’ampul·losa eslava.

3) Triomf. És una marxa triomfal que significa un nou començament per a la realitat que la unitat europea implica. Transmet triomf, grandiositat i magnificència. Una explosió d’informació d’unitat que porta a la nostra ment imatges d’abraçades en pacífica convivència fraternal.

4) Celebració. Els temes protagonistes de l’obra s’inverteixen per donar a entendre que no hi ha primacia del Nord, Sud, Est o Oest, sinó que l’origen només és una referència i junts conformen una única simfonia que marxa amb pas ferm cap a l’esplèndid futur d’Europa. Així, aquesta melodia eslava s’acompanya aquest cop d’un ritme típicament mediterrani.

Kíiv

Al mateix temps, a l’altre costat d’Europa, a la capital d’Ucraïna, Kíiv, també hi ha hagut celebracions europees reeixides i especials.  

Des de dilluns passat, 8 de maig, el president Volodímir Zelenski, per decret, ha disposat que el dia 9 de maig serà considerat des d’ara a Ucraïna el Dia d’Europa, i ja no serà més el Dia de la Victòria contra Hitler, decretat per Stalin  (el  dia de  la gran celebració anyal de Moscou amb gran desfilada militar inclosa per a commemorar el final triomfant de  “la Gran Guerra Patriòtica“ russa contra Hitler).

Segons Stalin, la Segona Guerra Mundial va començar l’any 1941 amb l’atac alemany a l’URSS i va acabar el 1945 amb la derrota alemanya causada  per l’URSS, ignorant d’aquesta el pacte que ell va signar l’any 1939 amb  Hitler per repartir-se entre tots dos Polònia.

Zelenski ha declarat que “juntament amb la resta de l’Europa lliure, celebrarem a partir d’ara el Dia d’Europa el 9 de maig a Ucraïna“, i ha afegit que “una Europa unida ha d’estar i estarà basada en la pau; la nostra Europa unida, de la que sempre Ucraïna ha format part i serà part; el Dia de la Victòria sobre el nazisme es  desplaça al 8 de maig”.

El dia 8 de maig és la data que els europeus celebrem tradicionalment la rendició incondicional dels nazis. Això és així degut a la diferència horària. La rendició del tercer Reich va entrar en vigor a les 23.01 del 8 de maig de 1945 a Europa central. A Moscou ja era el dia 9 de maig.

L’anterior de Zelenski en el seu càrrec, Petro Poroschenko, ja havia tractat de modificar aquesta “particular litúrgia històrica russa” l’any 2016, reemplaçant l’expressió soviètica Gran Guerra Patriòtica per l’europea Segona Guerra Mundial, també prohibint la simbologia comunista.

Zelenski ha fet un pas més enllà i s’ha alineat del tot amb els estàndards festius de la UE. Kíiv ha seguit els passos de Polònia, República Txeca i dels països bàltics, que han recorregut el mateix camí de descomunització i desrussificació.

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha volgut ser present a Kíiv el 9 de maig d’enguany. Es tracta d’una vista “simbòlica“ en coincidir amb el Dia d’Europa.  

Allí ha afirmat que s’estan aconseguint progressos en el camí d’adhesió d’Ucraïna cap a la UE. “S’ha avançat molt, però cal acabar la feina”. La presidenta ha preferit enfocar els temes de conversa amb Zelenski sobre tres punts operatius: munició, suport financer i l’impuls a un nou paquet de sancions a Rússia. Ha defensat un “futur lliure i en pau” per a Ucraïna en el si de la UE i ha declarat que Ucraïna lluita pels ideals europeus.

“Sempre serem part de l’espai cultural europeu”, va respondre Zelenski

La seva arribada s’ha produït hores després que l’aviació russa llencés una quinzena de míssils de creuer contra la capital ucraïnesa. Els míssils varen ser destruïts abans de completar la seva trajectòria o no varen causar víctimes o danys materials de consideració, segons els ucraïnesos.

“És un honor ser aquí el 9 de maig, dia en què se celebra la pau i la unitat d’Europa”, va declarar Úrsula von der Leyen, després d’escoltar a Zelenski dir que el dia 9 de maig serà, a partir d’enguany, el dia d’Europa a Ucraïna i no pas una altra cosa. “Sempre serem part de l’espai cultural europeu”, va respondre Zelenski.

Moscou

Mentrestant, a Moscou, Putin ha celebrat el 9 de maig el seu dia de la Victòria contra Hitler, però de manera molt més reduïda que en anys anteriors, a conseqüència de les mesures de seguretat imposades després dels atacs de drons desconeguts sobre els teulats del Kremlin de fa uns dies. Rússia atribueix al “terrorisme ucraïnès” l’atac d’aquests drons. El centre de Moscou ha estat aquest any mot vigilat.

En el seu discurs, flanquejat només per quatre dirigents de l’antic espai asiàtic soviètic, ha manifestat que “Occident ha declarat una autèntica guerra contra Rússia” i ha garantit “la victòria” als seus ciutadans. Ha acusat Occident de ser “el causant de la divisió, els conflictes i les revolucions a tot el món”. Putin ha conclòs el seu discurs amb aquestes paraules: “No hi ha res al món més fort que el nostre amor a la Pàtria. Per Rússia, per les nostres valentes forces armades, per la Victòria… Hurra!”.

El que no s’ha celebrat aquest 9 de maig, ni a Moscou ni a cap altra ciutat russa, són les marxes del “Regiment immortal“, una recent tradició  que va començar l’any 2011 i que, tret del període de  la covid, s’ha celebrat cada any en la “festa patriòtica” russa del 9 de maig. Moscou tampoc ha pogut celebrar la caiguda total de la disputada ciutat ucraïnesa de Bakhmut en mans dels mercenaris Wagner prorussos, que ho porten intentant ferotgement des de fa mesos.

Estrasburg

Finalment, una altra celebració reeixida del Dia d’Europa i un discurs especialment important s’han produït el 9 de maig d’enguany, aquesta vegada en el si del Parlament Europeu a Estrasburg. El discurs ha sigut pronunciat pel canceller alemany Olaf Scholz.

Ha advocat, una vegada més, per adoptar com més aviat millor “reformes institucionals que permetin a la UE estar preparada per a la pròxima ampliació”, així com “integrar més les seves polítiques nacionals per tenir més pes al món”.

Entre les seves propostes figura l’eliminació de la regla d’unanimitat a l’hora d’adoptar certes decisions en matèria de política exterior. “El futur d’Europa està a les nostres mans. Per garantir que ocupem el lloc que ens correspon en el futur haurem de canviar la Unió Europea”. Com a exemple, ha advocat per tancar al més aviat possible el pacte migratori europeu de manera que es pugui utilitzar aquesta política per pal·liar les necessitats de mà d’obra que té Europa, que són especialment necessàries i urgents a Alemanya.

  “El missatge d’aquest 9 de maig ha de ser que el passat no pot triomfar sobre el futur. I el futur, el nostre futur, és la UE“

La guerra d’Ucraïna ha estat molt present durant tota la intervenció del canceller alemany.  “Continuarem ferms en el nostre suport a Ucraïna el temps que sigui necessari“, ha proclamat entre grans aplaudiments  dels eurodiputats.  Ha conclòs el seu discurs amb aquestes paraules: “El missatge d’aquest 9 de maig ha de ser que el passat no pot triomfar sobre el futur. I el futur, el nostre futur, és la UE“.

 Loading ...