Totes les enquestes coincideixen i malgrat la victòria del PSC, la seva majoria serà insuficient per governar sense aliances que es prometen molt complicades.
Què diuen les enquestes?
L’última onada d’enquestes publicades a una setmana de les eleccions assenyalen, d’acord amb les mitjanes del conjunt, que el PSC guanyaria assolint el 30% dels vots emesos i de 40 a 42 escons. D’aquesta manera aconseguiria 6 punts percentuals (pp) més que en les anteriors eleccions i entre 7 i 9 escons addicionals.
Es produiria el sorpasso de Junts a ERC amb una diferència marcada perquè obtindria el 21,5% dels vots per sobre del 16,5% dels republicans i de 32 a 36 escons (amb major probabilitat entre 33-35), mentre que els republicans es quedarien previsiblement en uns 24 o 26 escons, si bé per a aquesta opció la forquilla de les enquestes és molt més àmplia perquè va d’un mínim de 21 escons, que seria un desastre clamorós, a un màxim de 29. Recordem que ara en té 33, igual que els socialistes.
El PP se situaria entorn el 9% dels vots i no sembla que arribés als 2 dígits amb entre 12 i 14 escons, un bon resultat si es considera que ara té 3 diputats, que és fruit, sobretot, de l’absorció dels 6 escons que tenia Cs. De fet, la suma percentual de Cs i el PP en les anteriors eleccions és pràcticament la mateixa que el vot que segons la mitjana d’enquestes podria assolir el PP.
Vox es mantindria pràcticament en el mateix nivell, entorn el 7% i entre 10 o 11 escons.
Els Comuns registrarien un descens substancial perquè perdrien 2 pp i se situarien en un migrat 4,6%. En cas de ser així, perdrien 1/3 part dels vots i accentuarien la seva caiguda. També posaria de manifest que l’addició de les sigles de Sumar no representa res positiu. De fet, aquesta opció continua la davallada que ve experimentant en totes les eleccions. En el cas de Catalunya, a més, es produeix el fet que, a diferència de les eleccions gallegues i del País Basc, UP no es presenta i, per tant, no es produeix la dispersió de vot que s’ha donat en comicis precedents.
La CUP també veu reduïda la seva presència. Obtindria entre 3 i 8 i el més probable la situaria en la franja dels 4-6 diputats, una pèrdua també significativa en relació amb els 9 actuals.
Finalment, entraria Aliança Catalana que es fa present en totes les enquestes d’una manera molt més homogènia que en els primers estudis electorals. Assoliria el 3,1% dels vots i entre 1 i 3 escons.
Alguns fets que mereixen ser remarcats poden resumir-se en aquests termes:
La victòria socialista, que a més ha registrat una tendència ascendent i, per tant, a hores d’ara sembla que “l’efecte Sánchez” ha estat positiu. És perceptible que els aliats més incondicionals del president del govern, ERC i Comuns, no aconsegueixen recompensa electoral sinó tot el contrari. L’aliança beneficia rotundament al PSOE, castiga notablement a ERC i posa en risc d’extinció als Comuns-Sumar que es transforma en una força que a Catalunya, un dels seus baluards, després de perdre tota possibilitat a l’Ajuntament de Barcelona, es veu reduïda a ser una força per sota del 5% dels vots i se situa en el mateix ordre de magnitud pel que fa a representació que la CUP i fins i tot Aliança Catalana.
El baluard socialista, però, és la circumscripció de Barcelona.
El baluard socialista, però, és la circumscripció de Barcelona. És aquí on té el seu gran avantatge. Perd a Girona i a Lleida i queda molt just en el primer lloc a Tarragona.
Orriols i la nova força política que encapçala, és forta sobretot a Girona i Lleida on té representació, mentre que el seu mes o menys equivalent per la banda espanyola, Vox, té el seu punt fort a Barcelona.
La coalició de govern espanyol socialistes-Sumar-Comuns, millora el seu resultat en relació amb les anteriors autonòmiques. Passa del 29,5% al 33,5%, però ho fa gràcies a la pujada socialista que absorbeix vot dels Comuns i millora el resultat final.
El grup independentista veu reduïda la seva presència en el percentual de vots, però molt lleugerament. Passa del 47,4% al 45,7%. El que passa és que aquest resultat es distribueix entre quatre opcions i això, sens dubte, afebleix la seva traducció en escons.
El que, per entendre’ns, podríem qualificar de dreta espanyola, Vox, PP i Cs, romanen en un percentatge de vot pràcticament idèntic, del 16,7% al 16,5%. I una cosa semblant passa amb la suma de tots els partits d’esquerra: PSC, ERC, Comuns i la CUP que se situen en el 54,7%, una dècima més que en les anteriors eleccions. En el conjunt de totes les forces de dretes, Junts, PP, Vox i Aliança Catalana, en la mitjana d’enquestes ara assoleix el 43% dels vots, quan a les anteriors eleccions, incloent-hi Cs, van representar el 37% dels vots.
Com sempre, a clau de volta està en la concentració de vot en la millora, cosa que aconsegueix el PSC d’una forma notable i en grau més baix, però també amb significació, Junts per l’altra banda.
Això a una setmana de les eleccions, amb un percentatge molt importants d’indecisos. Sobretot en el cas del PSC, amb ¼ part dels que van votar-lo el 2021, seguits d’ERC, amb pràcticament un 24% també d’indecisos. Segons com es moguin aquestes xifres, els resultats d’aquestes dues formacions poden millorar les perspectives actuals.
Com sempre, a clau de volta està en la concentració de vot en la millora, cosa que aconsegueix el PSC d'una forma notable i en grau més baix, però també amb significació, Junts per l'altra banda. Share on XRecorda:
Xerrada-Conferència per Zoom sobre la “Situació i perspectives polítiques de Catalunya. Eleccions del 12 de maig” del dimecres 8 de maig a les 19 h. a càrrec del Sr. Jordi Alberich, economista, exdirector del Cercle d’Economia i col·laborador d’El Periódico. La presentació anirà a càrrec del Sr. Josep Miró i Ardèvol.
Dia: Dimecres, 8 de maig de 2024
Hora: 19h.
Pots accedir a la sessió mitjançant aquest enllaç Zoom:
https://us02web.zoom.us/j/6304386212?pwd=QUtSaDd4RTUzOUNrTzg4am9XbFdYZz09
ID de reunió: 630 438 6212
Codi d’accés: 592345
