Quim Torra va sorprendre ahir al Parlament, tant a propis com a estranys, en declarar amb tota la formalitat que li dóna el moment (intervenció del president i lloc, seu parlamentària) que d’aquí a la primavera convocaria una consulta per l’autodeterminació.
Cap membre del seu govern n’estava assabentat, ni tan sols el seu vicepresident d’ERC. Només aquest fet ja diu, una vegada més, que estem davant l’existència d’una Generalitat bicèfala amb dos governs que funcionen en paral·lel, i que s’esgarrapen sempre que poden. Està en joc l’hegemonia dins de l’independentisme. Aquesta bicefàlia governamental és una innovació més que l’independentisme del procés aporta a la ciència política.
En el debat subsegüent a la intervenció es va veure clar que ni ERC ni la CUP donaven suport a la iniciativa. De fet, tota una part de JxCat, sobretot la procedent del PDECAT, tampoc hi estan d’acord.
Aleshores, estem davant d’una ingenuïtat de Torra, del seu equip? Evidentment no, perquè amb les coses del menjar no s’hi juga. El que ha fet Torra és situar l’eix de la seva campanya electoral. Tothom sap que l’actual govern no pot anar més enllà de la primavera, i que en conseqüència hi haurà eleccions, que només poden ser convocades pel president.
Amb aquesta intervenció aconsegueix dues coses, forçar la mà del PDECAT introduint l’element central del que serà la campanya de JXCat amb un plantejament radical, el de “ho tornarem a fer” anunciant que convocarà un referèndum, i alhora situarà ERC en la tessitura de pujar-se al carro com a subsidiari o oposar-s’hi, amb el risc de perdre vots per part de la seva clientela més motivada.
Darrera de la proposta de Torra, i una vegada més, no hi ha altra cosa que tacticisme electoral. Els catalans vivim sotmesos des de 2012, i ja fa anys, a una carrera electoral continua que va començar amb la desgraciada iniciativa d’Artur Mas de convocar eleccions anticipades. Tota la realitat, totes les necessitats, tots els objectius es veuen sacrificats a l’altar de cada cita electoral, que sempre es planteja en termes de màxims, de moment històric, de decisió definitiva, d’“ara sí ja som república” per després acabar com allò que en castellà es diu “el parto de los montes”.
Prendre seriosament el discurs de Torra, clamar per la seva dimissió, és una manifestació més de la incapacitat política dels grups opositors.
1 comentari. Leave new
PSOE y el PP han traicionado el espíritu de la constitución en muchas ocasiones, mirando para otro lado y no queriendo ver los abusos de los nacionalistas, por anteponer sus intereses de poder. El problema es que ahora es que Torra, tiene el mismo nivel intelectual y de formación que cualquier holigan futbolero de fin de semana. Es totalmente increíble que este tipo de personas accedan a puestos de responsabilidad.