Cop de puny sobre la taula de Puigdemont

Ahir dimarts 30 de gener, va aparèixer un cigne negre al Congrés dels diputats. Ningú s’esperava que el projecte de llei d’amnistia fos tombat precisament pels que més l’havien impulsat: JxCat. El seu vot, unit al de l’oposició, no va fer possible allò que Sánchez desitjava, que la llei desaparegués ràpidament de l’escenari polític.

En aquesta decisió imprevista de Puigdemont han pesat tres factors. El primer, evidentment, és que ara el text no ofereix prou garanties per a tots els supòsits, donades les iniciatives judicials d’intentar incorporar el terrorisme, per una banda, i la traïció, per una altra, en el llistat de delictes comesos. També va ser una ocasió per mostrar-li a Sánchez la seva dependència i, per tant, un avís de cara al futur. Finalment, els hi servia per posar en evidència ERC davant l’electorat independentista, presentant a aquesta força com aquells que sempre acaben pactant el que sigui; més com a aliats incondicionals de Sánchez que com a defensors de la independència. En l’escenari d’ahir el paper de Junqueras, líder d’ERC, i de l’acabada d’ascendir vicepresidenta del govern català, Laura Vilagrà, va ser galdós perquè van acudir a celebrar un triomf i es van trobar que, en realitat, els hi aixecaven la camisa.

Amb tot, és important subratllar que el que ha passat no significa una ruptura entre el PSOE i JxCat. Una cosa és transformar el Congrés en un infern per cada iniciativa del govern espanyol i una altra molt diferent anar a eleccions, cosa difícil a més perquè la coalició que governa Sánchez és de goma i està disposada a assumir totes les contradiccions i renúncies que calguin mentre els botons del poder de l’estat estiguin a les seves mans. Vegi’s si no el paper que està desenvolupant el govern espanyol en negar-se a donar suport a la iniciativa per la llibertat de navegació al Mar Roig, que ha obert molts interrogants en la seva solidesa com a aliat fiable del bloc occidental encapçalat pels EUA. Però Sánchez sap que la seva coalició no suportaria una prova d’estrès d’aquesta mena i que es veuria en la necessitat d’aprovar l’autorització per a la nova missió internacional amb els vots del PP. Un cost inasumible per la seva política de polarització i murs.

És evident, que no estem davant del final de la llei. Senzillament aquesta tornarà a la comissió i es reiniciarà el procés de debat i negociació fins que es resolgui i es presenti un nou text al plenari del Congrés. La qüestió clau aquí és que Sánchez haurà de cedir en algun aspecte perquè és evident que Junts no es pot permetre votar afirmativament un text que ha refusat abans. L’enginyeria jurídica ha d’entrar necessàriament en joc i veurem quines meravelles ens ofereix.

El que sí que passa és que els terminis es dilaten. Res d’una aprovació ràpida com volia el president per deixar enrere una qüestió que té un cost polític i institucional important. Ara torna a començar tot el procés, comissió, plenari, i si en surt viu el text legal passarà al Senat, on amb molta certesa romandrà dos mesos, que és el termini màxim que té la segona cambra per dictaminar una llei. Total, ens situem a ben avançada la primavera en el millor dels casos.

Per tant, els PSOE anirà a les eleccions a Galícia amb el debat de la llei d’amnistia ben viu. Quin pes pot tenir sobre el seu electorat? No hi ha dades per dir-ho. Però del que sí que es pot tenir la certesa absoluta és que de cap manera li sumarà vots, és una carta més per als populars que tenen en la batalla gallega més a perdre que a guanyar.

En el mentrestant, els jutges continuaran funcionant. García Castejón amb el seu intent de demostrar que Tsunami és una organització terrorista que implica a Puigdemont, més un afegit important, el del jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, que ha prolongat la causa sobre la ingerència de Rússia en el procés català per 6 mesos més, però sobretot li ha donat una dimensió que no tenia. Ara es presenta amb l’aparent certesa que es tracta d’una agressió, no ja contra la democràcia espanyola, sinó dirigida a la desestabilització d’Europa.

Crida l’atenció que Aguirre fes, el mateix dia que declarava la pròrroga de terminis i la tornada abans del debat sobre l’amnistia al Congrés, unes declaracions a la cadena pública de televisió alemanya ARD en el marc d’un programa més ampli dedicat a l’estratègia de desinformació impulsada per Rússia. Si bé no està prohibit, és insòlit que un magistrat parli davant les càmeres amb una causa que està viva i que depèn de la seva instrucció, perquè dona peu a demanar la seva recusació acusant-lo de no ser prou neutral. I per les declaracions que va formular aquest judici tindria fonaments.

Sigui com sigui, el que era quasi una anècdota coneguda, el paper de Rússia, ha pres una dimensió extraordinària en convertir-lo en la instrucció d’un delicte per traïció, que també deixaria, com el de terrorisme, Puigdemont fora de l’amnistia.

Continuarà…

 Loading ...