La setmana passada, homes armats segrestaren més de 300 persones a l’estat de Kebb, nord-oest de Nigèria, entre les quals almenys 200 alumnes menors d’edat durant un atac nocturn contra l’escola catòlica Santa Maria.
Nigèria fa anys que està immersa en una espiral de violència islamista contra els cristians, que l’han convertit en el país amb més persecució religiosa del món.
La població de Nigèria es troba repartida a parts iguals entre cristians i musulmans, però les institucions polítiques han caigut principalment en mans d’aquests darrers, que neguen que la violència se centri contra els cristians.
Segons el ministre d’informació nigerià, Mohammed Idris, en declaracions al Financial Times, “els grups terroristes no actuen segons la identitat religiosa” de les víctimes.
No obstant això, els fets parlen per si sols: la mateixa setmana que es produí l’esgarrifós atac contra l’escola Santa Maria, 25 nenes foren segrestades en un districte proper i es produí un altre atac contra una església a l’estat de Kwara, durant el qual 38 persones més foren segrestades i dos resultaren mortes.
La situació del país ha provocat la reacció del mateix president dels Estats Units, Donald Trump, qui amenaçà d’intervenir militarment si el govern federal de Nigèria no actuava per a protegir les comunitats cristianes.
Després del darrer segrest massiu de cristians, Chris Smith, cap del subcomitè africà d’afers exteriors de la Cambra de Representants dels Estats Units, es declarà devastat per la notícia, afegint que “la violència motivada per raons religioses contra comunitats predominantment cristianes, i també contra musulmans moderats, és ben real i desgraciadament no para d’empitjorar”.
De fet, el president nigerià, Bola Tinubu, suspengué el seu viatge a la cimera del G20 a Sud-àfrica a causa de l’empitjorament de la situació, i prometé retornar les nenes sanes i salves a casa seva.
Segons un informe de l’Oficina Nacional d’Estadístiques, l’any passat es dedicaren més de 2.000 milions de dòlars en rescats pagats per les famílies dels segrestats, un increment que coincideix amb un seguit de reformes que han empitjorat les condicions de vida dels nigerians.
Davant la impotència de les forces de seguretat i la inacció política, el segrest, especialment de cristians, s’ha convertit en un negoci lucratiu de grups nòmades, sovint pertinents a l’ètnia fulani. Els fulani són nòmades i es troben tradicionalment en conflicte amb les poblacions sedentàries, en un començament pels drets de cultiu i de pasturatge de la terra, però cada cop més apareix la qüestió religiosa per culpa del seu adoctrinament islàmic.
Davant un clima d’inseguretat cada cop més degradat, el president Tinubu ha decidit cessar els caps de les principals branques de les forces armades, adduint haver descobert una temptativa de cop d’estat.
Mentrestant, els cristians nigerians viuen una situació cada cop més extrema, el seu govern prefereix mirar cap a una altra banda i el món occidental, amb la sola excepció dels Estats Units (que encara no ha actuat de forma decidida), calla.
L'any passat es dedicaren més de 2.000 milions de dòlars en rescats pagats per les famílies dels segrestats, un increment que coincideix amb un seguit de reformes que han empitjorat les condicions de vida dels nigerians Share on X
Loading ...
