La tecnologia ha canviat la manera en què entenem la vida i ara està present en absolutament tots els espais del nostre dia a dia, substituint, fins i tot, accions que ja gairebé no recordem de forma analògica.
Aquest és el cas de l’oci de nens i adolescents, que cada vegada dediquen més temps a estar davant de la pantalla, davant la nostra preocupació, però … està justificada aquesta intranquil·litat?
Quan es parla de videojocs, sol fer-se des d’una perspectiva negativa en què només es percep una atmosfera de violència i brutalitat. No obstant això, de vegades, tot i que poden servir d’escenari per a comentaris o actituds censurables, no ho són més que un camp de futbol o el pati d’un institut.
Llavors, pot ser que el problema amb els videojocs tingui a veure més amb la cultura de “fora” que amb el joc en si?
