Els resultats de l’enquesta a les associacions de veïns i comerciants de la superilla del barri de Sant Antoni ha tingut un resultat demolidor per a l’acció municipal i el que és l’estel matutí de la política d’Ada Colau, les superilles.
Més de la meitat dels enquestats asseguren que des que s’ha implantat han perdut vendes i només un 7% ha vist millorar els seus ingressos. El raonament és molt evident. L’àrea de Sant Antoni té una gran densitat comercial que només s’explica per la freqüència de compra de persones procedents d’altres zones de la ciutat i és, per tant, una activitat estretament vinculada a la mobilitat i a l’accessibilitat. Amb la superilla tot això ha quedat molt afectat i els residents de fora del barri senzillament ja no van a la zona de Sant Antoni. Com assenyala l’associació Som Sant Antoni: “el problema és que la van implantar (la superilla) gairebé sense considerar-ne els efectes que passarien en els carrers triats i també als voltants. Fa molt que demanem un estudi d’impacte econòmic, però l’Ajuntament només ens diu el nombre de vianants…”.
Per contextualitzar aquest fet, cal recordar que a la comissió interdisciplinària que treballa el projecte de les superillles no hi ha ni un sol economista que en formi part. Naturalment aquest resultat se suma al fracàs de l’experiència anterior en una àrea molt menys cèntrica com va ser l’illa del Poble Nou. Quim Monzó a La Vanguardia escriu una dura columna sobre aquesta qüestió titulada “Cretins amb càrrec” en la qual també fa esment a les fotografies que va penjar a la xarxa (i després retirar) Sílvia Casorrán, tècnica de l’àrea d’urbanisme, en les quals es veia a la protagonista sobre una bala de palla en diverses postures i amb un text que comentava que se n’havia anat a la “Catalunya profunda” per “fer un estudi de mercat sobre productes innovadors per substituir els famosos blocs de formigó”. Aquest és el tipus de mentalitat que impera en l’equip d’Ada Colau i que expressa molt bé el respecte que els hi mereixen els que no són com ells.
Però no s’acaben aquí els problemes. La gent de Sant Andreu continua protestant i escrivint cartes als diaris per la patètica situació en la qual es troben molts dels seus carrers i particularment el Carrer Gran de Sant Andreu a conseqüència de la fracassada recollida d’escombraries selectives que han aconseguit embrutar encara més els carrers, alhora que impedeixen a molts veïns desfer-se d’elles en condicions per raons horàries.
A aquest fet se li afegeix la incapacitat per controlar els botellots massius que a més de contribuir a la pandèmia impedeixen a l’estiu que els veïns puguin descansar. Les denúncies es multipliquen a Gràcia, a la Barceloneta, al Turó de la Peira i a molts indrets de la ciutat. Al mateix temps s’ha passat d’un control restrictiu de les terrasses a una generositat il·limitada, que fa que s’acumulin persones i més persones en taules a les voreres amb el que significa per a la circulació dels vianants i el descans nocturn.
La construcció d’habitatge protegit es troba aturada per l’equivocada política del 30% que frena als promotors. En definitiva, en l’etapa final de mandat es multipliquen les crítiques, els errors i mal funcionament municipal precisament en temes que eren els centrals del programa de Colau.
Loading ...
1 comentari. Leave new
[…] ni més ni menys. Les obres que donen el tret de sortida de la superilla de l’Eixample signifiquen la destrucció de la nostra ciutat. Però, per què és tan greu el seu […]