Un país a qui no li agrada ocupar espai en els titulars de la premsa internacional, no devia fer massa bona impressió les declaracions recents del president del banc UBS, líder de la banca suïssa, Colm Kellehe: el seu país està “perdent el seu encant”, i es troba actualment “en una cruïlla de camins amb desafiaments clau al davant”.
Kellehe no és l’únic empresari suís que ha aixecat la veu en els darrers temps: des de l’altra gran especialitat suïssa, la indústria farmacèutica, s’ha alertat igualment que el país travessa un moment “crític”.
Les preocupacions dels dos sectors són similars: la competència internacional per atraure inversions està passant factura a un país que històricament ha estat líder de l’atractivitat financera, els aranzels nord-americans afecten les exportacions clau del país, i hi ha la sensació que la política interna i el marc regulador del país es van a poc a poc atrofiant.
Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, Suïssa era l’enveja de tots els qui coneixien el país alpí: allunyada de les tensions que afectaven els seus grans veïns europeus, Alemanya, França i Itàlia, la seva democràcia descentralitzada i amb un fort component de participació directa generava consens en el si del país i admiració entre els politòlegs; la seva moneda era considerada una divisa segura de referència; i els seus fonaments industrials i diplomàtics semblaven sòlids i previsibles.
La qüestió de la pertinença a la Unió Europea, relegada durant dècades al fons d’un calaix, ha sortit amb violència a la llum enguany, després que l’Administració Trump imposés en un primer moment a Suïssa els tipus aranzelaris més elevats entre les economies desenvolupades: un 39%, que Suïssa s’afanyà a renegociar en un acord bilateral que preveu una inversió de Suïssa als Estats Units de 200.000 milions de dòlars. Tot un símbol dels temps.
El sector bancari suís demostrà les seves limitacions amb la fallida evitada a última hora del banc Credit Suisse el 2023, després que el govern federal obligués UBS a comprar-lo per evitar que caigués en mans estrangeres. Tanmateix, des de llavors UBS ha expressat el seu descontentament amb les autoritats públiques per unes regles bancàries que, afirmen els seus directius, amenacen la competitivitat del sector.
La població de Suïssa ha passat de poc més de 7,1 milions de persones el 1995 a uns nou milions d’habitants actualment. De la població actual, les estadístiques oficials recullen que un 40% té origen estranger. De fet, la qüestió del creixement de població resulta polèmica: l’any que ve se celebrarà un referèndum per saber si limitar la població del país a 10 milions de persones. I, pel que sembla, els electors suïssos li donen suport amb entusiasme malgrat les crítiques del mal que es podria fer a l’economia.
Des de l’esquerra política s’ha intentat enguany imposar un impost de successions del 50%, que en darrer terme els electors han rebutjat, també en referèndum. Però l’avís és clar: Suïssa corre el risc de perdre la seva originalitat i esdevenir un estat europeu més, hiperregulat i poc competitiu, amb tots els problemes addicionals que això comporta.
Suïssa corre el risc de perdre la seva originalitat i esdevenir un estat europeu més, hiperregulat i poc competitiu, amb tots els problemes addicionals que això comporta. Share on X
