Súbdits o ciutadans

Des del mes d’abril al maig del 2019 ha estat un llarg període electoral, eleccions nacionals, europees i municipals, i que encara al mes d’agost no ha produït la designació del Govern d’Espanya. L’espectacle que han mostrat els partits polítics per aconseguir les màximes cotes de poder ha estat vergonyós, modificant per la via dels pactes post electorals els resultats originals de les votacions.

El ciutadans no han estat consultats i els governs resultants de les múltiples entitats a dirigir han prescindit totalment de les seves opinions.

Comentant la situació amb una persona rellevant, jo li deia que els ciutadans només ho érem durant les períodes electorals i que la resta del temps érem simplement súbdits. La seva resposta va ser molt més taxativa:

“només som ciutadans el dia de la votació”

I sembla que aquesta persona rellevant ho acceptava amb normalitat.

Per vocació o per qualsevol altra raó, acostumo a tirar del fil quan alguna cosa no quadra, i m’hi poso:

El PODER és la Idea Força que mou les voluntats. En el llibre “MÉS A PROP DEL CIM”`, pàg. 61 se situa qualsevol sistema democràtic en el context de l’estructura del poder universal. És tota l’explicació del Triangle de Poder on per sobre de les democràcies estan les forces geopolítiques i d’altres estaments que governen el món:

En la figura es representa la situació actual de les democràcies en el triangle de poder, invertit, posant en evidència que a dalt de tot hi ha el poder total, incloent el de vida o mort. (El triangle de punts representa la població).

La resposta a la pregunta s’ha donat ja:

els ciutadans només tenen poder el dia de la votació

 Tot això està en contradicció amb el diu la Constitució espanyola per la qual:

Artículo 1.2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.

En “LA CARTA MAGNA DE CATALUNYA”, pàgs. 16 i 17 es comenta aquesta situació, i es diu:

“. . .En cambio los gobiernos no han considerado estos artículos de obligado cumplimiento. En primer lugar han aceptado de muy buen grado la cesión de soberanía a los partidos políticos durante los períodos inter electorales, que la han ejercido con plena autoridad”.

La proposta de la HUMANA DEMOCRÀCIA, una transformació inclusiva en la que les elits també hi participen, proclama el transvasament de poder polític en favor dels ciutadans que han d’esdevenir els protagonistes de les accions de govern. Resultant el triangle de poder desitjable:

Però, tots els ciutadans desitjaran aquest canvi fonamental? L’acceptació de la situació actual esmentada al principi, indica l’existència d’un element important a considerar?

La HUMANA DEMOCRÀCIA ofereix TREBALL i DIGNITAT per a tothom, i aquesta es la clau per unir voluntats i que en una votació s’aconsegueixi la majoria absoluta. Com és doncs, que la majoria de persones rellevants no prenen en consideració la proposta? No perquè l’hagin debatut i no creguin en la seva viabilitat, sinó que a la primera mirada la deixen de banda.

Crec que de nou ens trobem amb  la influència del poder en els comportaments. Els que realment se sentiran atrets per la proposta i que pot canviar substancialment les seves vides són precisament els que no gaudeixen de cap poder. Que es el col·lectiu més modest de la societat.

Veiem: Qui treballa com funcionari, ja te feina. Qui treballa en l’empresa privada pot ser que tingui persones a les seves ordres i tenen poder organitzatiu sobre elles, o bé l’empleat està en els últims esglaons de la organització i ningú depèn d’ell. L’eròtica del poder actua sobre el primer grup, es veuen formant part de l’organització i són refractaris a qualsevol canvi que, pensen, pugui perjudicar el seu estatus, que és més que una qüestió econòmica.

En conseqüència, els primers destinataris del missatge de la HUMANA DEMOCRÀCIA són els més desfavorits, que inclou des dels empleats de l’últim nivell, els de salaris precaris, fins als sense ocupació i els sense papers. Als que s’ha d’unir la major part dels jubilats sense pensions o amb pensions totalment insuficients. Però en conjunt són un col·lectiu passiu que no és conscient de la seva força com majoria que és, tanmateix seguirà les consignes una vegada s’assabenti dels beneficis personals de la implantació de la proposta.

Per arribar-hi, caldrà que persones rellevants vulguin empènyer-la. Ja no pels beneficis personals immediats, sinó que tenint una mirada llarga, acceptin que el sistema actual té defectes intrínsecs, que la desigualtat no té aturador i que estem destinats a ser súbdits i només ciutadans per un dia cada quatre anys!

La HUMANA DEMOCRÀCIA disposa de mecanismes per fer-la efectiva aplicant els seus principis.

El Ciutadà és el Protagonista de l’acció política

La Plena Ocupació és la Prioritat del Govern

La Riquesa es crea i es distribueix

El Bé Comú és la Norma a seguir

Les eines són Nova Fiscalitat, Transparència i SOLIDARITAT

Oferint a tothom TREBALL i DIGNITAT

Considerant que només es podrà millorar la societat si els ciutadans milloren. Això aplicat a tots els estaments socials, quan la SOLIDARITAT esdevingui un comportament generalitzat.  

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.