Al 2017, sent encara candidat a la presidència de França, Emmanuel Macron despertà un entusiasme inaudit a Brussel·les i Berlin. La Comissió Europea i Angela Merkel veieren en la jove promesa política una oportunitat única per revifar el projecte europeu en la post-crisi i l’era del Brexit.
No obstant, aquesta fal·lera s’ha anat demostrant cada cop més injustificada a mesura que la presidència de la república ha anat desgastant a Macron. Qui podria fer-li confiança per reformar Europa quan s’ha demostrat incapaç d’introduir canvis menors a França? Com justificar el gir de 180 graus en política fiscal des de que el president cedí davant els Armilles Grogues?
Mentres, l’equip de Macron segueix emprant la seva potentíssima màquina de comunicació i màrqueting per a convèncer tant a Brussel·les com l’electorat.
Però a França, les regles de joc de les eleccions europees li posen encara més difícil: a diferència de les presidencials i legislatives, on la segona volta permet eliminar sistemàticament l’opció més allunyada del centre polític, a les europees el recompte de vots és proporcional. Així doncs, l’elector té incentius a votar a la formació ideològicament més propera sense por a que el seu vot sigui inútil.
Un noi d’origen italià criat en barris conflictius…
I què passa quan s’aplica aquesta regla? Doncs que la llista de Nathalie Loiseau, d’edat avançada, antiga alta funcionaria i ex-ministre d’afers exteriors de Macron (perfil semblant al de Hillary Clinton), tan sols obté un 22% dels vots. Segons la darrera enquesta disponible, publicada el passat cap de setmana, la llista del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen li treia mig punt percentual d’avantatge per primer cop.
La candidatura del ex-Front Nacional està capitanejada pel joveníssim Jordan Bardella, de 23 anys. Bardella, d’origen italià i criat a Sena-Saint-Denis, el departament més conflictiu de França i feu del islamisme, ha captivat per la seva maduresa i discurs. En efecte, el candidat s’ha mostrat molt més tranquil i intel·lectualment profund que Marine Le Pen.
… i un jove filòsof catòlic
El candidat conservador a les europees, que recolliria un 12,5% dels vots, també és una jove promesa i té un perfil encara més intel·lectual. François-Xavier Bellamy té 33 anys, és catòlic practicant i filòsof de professió. Els seus llibres, entre els quals destaca Els Desheretats (una crítica a l’actual model educatiu que menysté la transmissió de la cultura europea), han tingut notable influència.
Bellamy ha aconseguit reflotar Els Republicans després de la profunda crisi generada per la desfeta electoral del 2016. Escollint el jove pensador, el president dels conservadors, Laurent Wauquiez, feu una agosarada aposta que li ha sortit molt bé de moment. Segons Le Figaro, Bellamy ja ha aconseguit re-armar ideològicament als conservadors francesos.
Macron tem que Bellamy atragui la secció més a la dreta que el votà a les eleccions presidencials com el mal menor davant Le Pen. Una situació que les enquestes estan ja posant en evidència.
La primera llista que arriba per l’esquerra de Macron és França Insubmisa del radical Jean-Luc Mélenchon, que se situa entorn al 10% de vot.
Més avall trobem una multitud de partits ecologistes, comunistes, sobiranistes, pro-“Frexit”, Armilles Grogues i altres, la major part dels quals no arriba al 5% exigit per participar al repartiment d’escons. Entre els exclosos, el partit socialista que governava França fa tan sols 2 anys.
Imatge de portada: Reuters
