Que la política s’ha transformat en un dels principals problemes per als ciutadans, en lloc de ser una via de solució, és avui un fet demoscòpicament constatat. Les enquestes reflecteixen de manera persistent la desafecció creixent envers els partits i les institucions.
Igualment evident és que la degradació institucional i del debat públic no pot prolongar-se sense costos democràtics creixents, i que els mateixos partits, abandonats a la seva inèrcia interna, difícilment superaran per si sols aquest escenari cada vegada més lesiu per al conjunt de la societat.
Davant d’aquesta situació, la Fundació per al Desenvolupament Humà i Social, entitat orientada a intervenir en problemàtiques rellevants del país, i el grup d’opinió Converses a Catalunya, editor d’aquest digital, van convocar la primera Conferència per a la Regeneració Política el passat dissabte 14 de febrer a l’hotel Eurostars Grand Marina de Barcelona.
La trobada va reunir, per invitació personal, prop d’un centenar de ciutadans amb trajectòries destacades en els àmbits professional, empresarial i social. La singularitat de la conferència residia en la seva metodologia: no hi havia grans ponents ni intervencions magistrals, sinó que el protagonisme corresponia als participants, distribuïts en quatre grups de treball que abordaven la qüestió des de perspectives complementàries.
Grup 1 — L’actitud política: cohesió i convivència
La finalitat del Grup 1 fou establir paràmetres de convivència democràtica capaços de reforçar la confiança social i d’orientar la política cap a la concòrdia. Es tractava d’identificar actituds, llenguatges i pràctiques que permetin rebaixar la polarització i reconstruir espais de respecte institucional i social.
Grup 2 — Les eines de la democràcia: funcions i reforma dels partits
Aquest grup va proposar un conjunt de reformes institucionals i organitzatives. Entre les línies plantejades destaquen:
- L’estudi de models de reforma electoral que reforcin la representativitat i la proximitat entre electors i elegits.
- La garantia d’una democràcia interna efectiva dins dels partits, amb mecanismes de participació, transparència i renovació.
- La revisió del sistema de finançament amb fórmules que enforteixin l’arrelament social.
- La introducció d’estàndards de qualitat democràtica aplicats al funcionament intern de les organitzacions polítiques.
Grup 3 — Prioritzar els reptes de país: cap a una política centrada en els problemes
La finalitat del Grup 3 fou elaborar un full de ruta de prioritats compartides que orienti la presa de decisions públiques i permeti centrar el debat en aquells assumptes que condicionen de manera més directa el benestar col·lectiu. L’objectiu és desplaçar l’eix dels debats cap a la resolució efectiva de problemes estructurals.
Grup 4 — La societat civil com a motor de regeneració
El quart grup va analitzar la contribució potencial de la societat civil als processos de regeneració política. Entre les seves línies d’actuació destaca:
- La promoció de la mobilització cívica per reclamar millores institucionals.
- L’establiment d’un itinerari d’acció sostinguda orientat a influir en l’agenda pública.
- L’estímul de la responsabilitat institucional.
- La contribució a reforçar la confiança en les institucions.
Declaració pública i intervencions
En el marc de la Conferència es va fer pública una Declaració conjunta de les dues organitzacions convocants, que trobarà aquí. Entre altres qüestions, el text assenyala la necessitat i la urgència de convocar eleccions generals com a pas imprescindible per obrir una nova etapa política.
L’acte es va iniciar amb les paraules de benvinguda i exposició del propòsit de la Conferència a càrrec de Josep Vila Bassas, president de la Fundació, i de Juan José López Burniol. La lectura de la Declaració va anar a càrrec de Ricard Fernández Deu, mentre que Eugeni Gay va pronunciar les paraules de cloenda.
Van actuar com a moderadors i relators dels grups de treball: Montserrat Nebrera, Joan Josep Folchi, Sílvia Requena, Nicolás de Salas, Josep Miró i Ardèvol i Javier Mirallas.
La Conferència representa l’inici d’una dinàmica d’organització i mobilització de les forces actives de la societat civil, prenent com a base tant les tasques prèvies desenvolupades com els resultats definits en aquesta primera trobada.
Si està interessat a conèixer les conclusions de la Conferència i seguir les seves successives iniciatives pot enviar un missatge a info@concatconverses.cat
La singularitat de la conferència residia en la seva metodologia: no hi havia grans ponents ni intervencions magistrals, sinó que el protagonisme corresponia als participants, distribuïts en quatre grups de treball Share on X
