La Xina fa mesos que està immersa en un tens clima fruit d’una combinació de factors. El primer de tots és la famosa política “Covid Zero”, implementada pel govern de Xi Jinping des de l’inici de la pandèmia, i que ha resultat en confinaments a repetició, tests massius i altres mesures de control de la població fins ara insospitades, com la instal·lació de sensors a les portes dels habitatges.
Però a més la política sanitària de Beijing també hi trobem altres factors, com la gravíssima crisi que travessa el sector immobiliari. Amb els preus de l’obra nova caient en picat, la por de molts xinesos a perdre les seves inversions més importants (l’habitatge representa tres cinquenes parts del patrimoni dels xinesos) ha atiat la desconfiança envers el règim.
D’altra banda, la recent entronització de Xi Jinping com a president de la Xina per un inèdit tercer mandat en el Congrés del Partit comunista i el creixent tancament de l’elit governamental tampoc han ajudat a calmar els ànims.
El còctel d’ingredients ha resultat en qualsevol cas suficient per encendre les protestes més grans dels darrers anys a la Xina, amb manifestacions destacables en més de 20 ciutats diferents.
Per la seva banda, el govern xinès ha acabat fent marxa enrere en molts aspectes de la seva política contra el coronavirus. No necessàriament per por als manifestants, sinó que una explicació més probable seria pel descontentament dins de les mateixes files del partit comunista davant el desllorigament de l’economia, l’educació i el mercat laboral xinesos.
Derrotada en aplicar la mateixa estratègia que sí que funcionà contra altres variants menys contagioses, Pequín entra ara en territori desconegut
S’obre així un nou capítol de la guerra entre la República Popular de la Xina i el coronavirus (particularment en la seva variant òmicron). Derrotada en aplicar la mateixa estratègia que sí que funcionà contra altres variants menys contagioses, Pequín entra ara en territori desconegut.
Si el govern xinès s’inclina per aconseguir la immunitat col·lectiva, el preu a pagar en vides humanes podria ser terrible: alguns estudis apunten que podria causar un milió de morts a causa període hivernal que acaba de començar, les mancances del programa de vacunació xinès i la falta de llits a les UCI.
Segons el model ideal per la consultora macro-econòmica Wigram Capital Advisors, si la reobertura completa de la Xina es fa ràpidament (com de moment els indicis apunten), pels voltants de març la demanda de places a les unitats de cures intensives podria ser 10 cops superior a l’oferta.
Si aquest escenari catastròfic es confirmés, el cost polític per a Xi Jinping podria ser considerable. Xi ha estat presentat com el “comandant en cap de la guerra popular contra la Covid” en mantenir el nombre de morts per sota dels 5.500 d’ençà que es detectà l’epidèmia segons les dades oficials.
Però si la variant òmicron s’escampa entre una població d’edat avançada que no ha tingut accés a les vacunes occidentals basades en RNA missatger, i que en part ha inclús rebutjat les vacunes tradicionals concebudes per les farmacèutiques xineses, els resultats podrien ser devastadors.
És clar també que el govern de Xi Jinping compta amb tres avantatges per superar l’hivern que ben segur explotarà amb intel·ligència.
El primer són les ganes dels xinesos de passar la pàgina del coronavirus i les draconianes mesures de control. El segon són els ingents recursos i capacitat organitzativa amb què compta l’estat xinès. I el tercer és que en darrer terme, Xi i els seus no han de retre comptes a ningú, i poden doncs construir la narrativa que els convingui més en cada moment en funció de les circumstàncies.
En definitiva, ni la covid ni la Xina han dit la darrera paraula en la seva aferrissada lluita.
Loading ...
