Progressivament la situació política a Espanya i a Catalunya s’està fent dia a dia més complicada. Com en la medalla de l’amor: avui més que ahir i menys que demà.
Està complicat, per exemple pel pes polític del partit de Colau a Catalunya, per què Errejón ha decidit presentar-se, donat que les seves enquestes internes li donen 2 diputats per Barcelona, a més de 3 per Madrid i 1 per diverses circumscripcions. Per tant, per a Más País Barcelona és una plaça important. La previsió total està entre 12 i 16 diputats.
Però la complicació gran, perquè afecta a tothom en una mesura o una altra, és la que van indicant les previsions electorals, que de confirmar-se, significarien la gran estavellada del gurú de la Moncloa, Iván Redondo i, amb ell, Pedro Sánchez per fer-li cas. Perquè cada dia que passa sembla confirmar-se que el PSOE no només no millorarà el nombre d’escons, sinó que en pot perdre, mentre que el PP continua un procés que sembla imparable cap amunt.
Algunes enquestes, cas d’Electopanel, ja li donen 105 diputats que afegits als 2 de Navarra+ se situaria a només 11 escons de Sánchez, que segons aquesta previsió n’assoleix només 118.
Complicacions que també afecten i de manera important al Tribunal Constitucional. El TC que va enregistrar en l‘últim ple fortes tensions directament o indirecta relacionades amb Catalunya, malgrat que l’advertència del president al Plenari del Consell per evitar filtracions es referís al recurs que fa referència al setge al Parlament de Catalunya del 2011. Perquè donat el tractament que se li doni a aquest acord, pot establir precedents vàlids pels recursos que es puguin presentar a Europa sobre la sentència dels inculpats pel procés.
En una altra instància, la del tercer poder, el judicial, també s’enregistren fortes crítiques procedents de l’àmbit jurídic per efectuar nomenaments malgrat estar en funcions. En el rerefons d’aquests problemes hi ha la mateixa causa. La manca de Parlament i Govern impedeix la preceptiva renovació de càrrecs tant en el Consell General del Poder Judicial com a la presidència i vicepresidència del Tribunal Constitucional que acaben enguany.
Tot plegat, molta inestabilitat política a la qual s’hi afegeix l’anunciat tancament de l’horitzó econòmic que ara ja és una evidència. La borsa va viure ahir una caiguda de més de 2 punts, que va ser pràcticament generalitzada a totes les places, confirmant que la contracció econòmica ja és un fet. En el nostre cas, a més, les dades sobre atur i altes a la Seguretat Social anuncien que l’ocupació està patint una vigorosa frenada.
A Catalunya, l’ambient es reescalfa fins a nivells que no vivíem des del 2017. L’aferrissada defensa del govern de la Generalitat i dels partits independentistes als acusats de presumptes delictes de terrorisme han creat unes condicions que fa pocs dies no existien. Per primera vegada Sánchez, malgrat que sap que dependrà dels vots d’ERC per ser investit president, ha posat sobre la taula la repetició del 155, i amb més probabilitat assumir el control directe de la policia catalana. La concentració dels partidaris de la unitat espanyola pel dia 12 d’octubre encara pot complicar més el panorama.
