Mig any després de la caiguda sobtada del règim de Bashar al-Assad, les noves autoritats islamistes no han aconseguit estabilitzar el país malgrat els esforços mediàtics del seu nou president i excombatent jihadista, Ahmed al-Sharaa.
En els darrers mesos s’han produït massacres contra les diverses comunitats minoritàries del país: al març els tocà als alauites, secta xiïta a la qual pertanyia la família Assad, al juny els cristians ortodoxos patiren un sagnant atac terrorista al cor de la capital, Damasc, i fa tan sols uns dies fou el torn dels drusos, una altra secta que viu principalment en les zones frontereres entre Síria, Israel i el Líban.
En aquest darrer episodi, els enfrontaments entre drusos, d’una banda, i tribus beduïnes i forces armades i dels cossos de seguretat de Síria de l’altre han conduït a un miler de morts, entre els quals s’inclouen prop de 200 drusos executats sumàriament pels sirians segons dades de l’Observatori Sirià dels Drets Humans.
L’atac dels beduïns i les forces de Damasc desencadenà una intervenció militar d’Israel, aliat tradicional dels drusos, qui destruí diversos combois mecanitzats sirians així com objectius estàtics a la capital de Síria, inclòs el quarter general de les forces armades.
L’actuació israeliana acabà dissabte 19 de juliol amb un alto el foc acordat entre Damasc i Jerusalem, que el primer ministre Benjamí Netanyahu s’afanyà a felicitar dient que s’havia aconseguit “gràcies a la força”.
La intervenció israeliana obligà l’exèrcit sirià a retirar-se de la regió de majoria drusa de Sueida, per a tornar-hi progressivament a partir de l’alto el foc amb la promesa de protegir la població local.
Aquests esclats continuats de violència contra les minories no sunnites demostren que la pau a Síria està encara lluny de materialitzar-se. A pesar de les promeses de bona voluntat d’Ahmed al-Sharaa, l’executiu no sembla estar en capacitat de castigar els culpables i mantenir un mínim estat de dret.
Part del problema podria situar-se en els favors que el propi al-Sharaa deu envers els diversos grups que li oferiren suport i que li han permès instal·lar-se al palau presidencial de Damasc. Deu anys de guerra civil, seguits per una victòria incompleta de la facció islamista rebel (les noves autoritats no exerceixen un control efectiu sobre tot el territori), han deixat ferides que el nou govern no és capaç de fer cicatritzar.
La pressió d’una part dels vencedors per a castigar les minories, sovint aliades del règim d’Assad, té l’objectiu velat d’homogeneïtzar ètnicament i religiosament el país i fer-lo entrar en un islam sunnita rigorista. No sembla un futur massa esperançador pel conjunt de Síria.
La pressió d'una part dels vencedors per a castigar les minories, sovint aliades del règim d'Assad, té l'objectiu velat d'homogeneïtzar ètnicament i religiosament el país i fer-lo entrar en un islam sunnita rigorista Share on X
Loading ...
