El govern espanyol ha anunciat que comença la vacunació de la qual gaudiran 2,3 milions de persones fins al mes de març, que més o menys és el primer grup dels consignats, i cada setmana es repartiran 350.000 dosis. Cal recordar que per vacunar aquesta xifra de persones cal el doble de dosis perquè la vacuna necessita de dues injeccions per ser efectiva. És a dir, que la dotació setmanal que arribarà servirà per vacunar 175.000 persones. Fins aquí les dades donades pel govern sobre les quals cal fer una reflexió.
D’entrada cal apuntar que al ritme setmanal apuntat, el nombre de vacunats sèrie quelcom inferior a la dada governamental; 200.000 persones menys, però això es “peccata minuta”. Total una desviació d’1,2 milions a l’any no es problema per a l’administració espanyola
El problema gran és un altre: la població espanyola de risc, la major de 65 anys, representa més de 9 milions de persones. Al ritme en que ha dit el govern que es procedirà es necessitaria un any sencer per vacunar-les a totes. És a dir, si no s’augmenta molt el servei que es farà en aquest primer trimestre, fins el gener del 2022 no estaria vacunada tota la població de risc. Per tant, continuaríem en una situació molt delicada perquè els efectes de la vacuna serien limitats. Però és que, a més, aquesta població de risc de més de 65 anys significa poc més del 19% del total de la població. Si a aquesta xifra se li afegeix un aproximat 10% (com a molt, perquè es produeixen duplicitats amb els vacunats) de la població immunitzada de manera natural, tindríem que, a tot estirar, el grau d’immunitat total de la població espanyola i catalana al gener del 2022 seria només del 29%, molt lluny del nivell d’immunitat global que és necessari per aconseguir que la Covid-19 es propagui amb molta dificultat i que se situa en un mínim del 60%.
Per tant, amb les xifres del govern la idea que se salvaria l’estiu que ve és falsa. Ni tant sols pel Nadal hi hauria garanties suficient que les concentracions de població, bars, restaurants, espectacles, grans magatzems, no afavorissin la propagació de la malaltia, perquè la dimensió de la immunitat seria insuficient. El que sí que tindríem, i això és positiu, seria una menor incidència hospitalària, perquè la població que pateix les conseqüències més greus estaria a finals de l’any vinent vacunada. Cal subratllar que estem parlant només dels més grans de 65 anys i, per tant, tota la població més jove d’aquesta edat arribaria al 2022 sense haver estat vacunada, amb tot el que això pot significar per la salut d’aquestes persones i per a l’activitat laboral.
En definitiva, o el govern espanyol duplica el seu esforç i capacitat de vacunar, o l’any que comença continuarà generant malalts greus, atur i pèrdues econòmiques. Cal recordar que fins ara Espanya ha sigut el segon país del món que ha fracassat en una mesura més gran en la primera i segona onada, i ara cal veure com resol la tercera. Seria literalment horrible que els càlculs que hem exposat sobre la vacunació es confirmessin.
Loading ...
