Serà la contrapartida amnistia mitja volada de coloms i una enredada més de Sánchez als independentistes del lliri?
La raó és molt senzilla d’explicar:
L’aprovació de la llei és una condició necessària, però ni molt menys garanteix els resultats. I en aquest sentit hi ha un fet simptomàtic: el govern ha introduït una disposició en un decret llei en la que assenyala que si algun jutge presenta una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la UE, la norma quedarà suspesa fins que quedi resposta per a aquella instància, i això vol dir uns 2 anys d’espera.
Significa una novetat aquesta disposició que ara fa el govern? La resposta és que sí i no. I aquesta dona peu a una nova pregunta: per què ara introdueix aquesta precisió? Fins al moment present si un tribunal, un jutjat, està considerant una causa i entén que pot vulnerar aspectes jurídics de la UE, pot elevar –no en té l’obligació- la qüestió al TJUE i, en aquest cas, el procediment queda paralitzat. L’interrogant plana quan és un òrgan judicial diferent del que està portant aquella qüestió, però el qual té una relació col·lateral que fa la mateixa qüestió prejudicial. En aquest segon cas, no és tan evident que la causa quedi paralitzada. La raó és evident: no s’ha de continuar una tramitació d’un procés que pot quedar en no res quan resolgui el TJUE. Ara, quan qui ho planteja no és un jutge o un tribunal que està portant directament a terme la qüestió, la consulta no quedava clar que paralitzés l’aplicació de la llei.
Per exemple, el Suprem sembla que refusa anar per la via del TC, que és lent i no inspira confiança a ningú, i acudir a Europa. Suspenia aquesta qüestió l’aplicació de l’amnistia durant la tramitació europea? Ara, amb el nou decret del govern, sí que ho farà sense cap mena de dubte. Per tant, el més probable és que els casos de Puigdemont, Junqueras, dels acusats de terrorisme per García-Castellón es trobin que l’amnistia no se’ls hi aplica perquè queda suspesa fins que la justícia europea resolgui, un termini que si no s’accelera oscil·la normalment en aquells 2 anys.
Més inofensiu serà el recurs d’inconstitucionalitat del PP perquè no detura l’aplicació de la llei i perquè el TC, a més que en la seva actual composició tendeix a donar sempre la raó al govern, pot trigar de 5 a 10 anys a resoldre el cas. Aquesta realitat porta una altra consideració molt greu: la via constitucional s’ha convertit en una via morta. I la pregunta és: per què no aconsegueixen tenir com a mínim la mateixa diligencia que els europeus.
En tot cas, sigui com sigui, en relació amb l’amnistia i els seus efectes queda molta tela per tallar a causa de la justícia.