Abans de res, rebi la meva felicitació per aconseguir de nou l’alcaldia, malgrat la seva derrota electoral, tot un premi a la seva perseverança. En aquest nou mandat no pot oblidar que més de la meitat dels barcelonins considerem que la ciutat està pitjor que quan vostè la va agafar, i que només el 10,5% se sent ben representat pel pacte amb el senyor Collboni.

És digne de reflexió que la democràcia aporti aquestes representativitats tan mínimes. El “no ens representen”, i els indignats, no és exclusiva de ningú, ni està superat. Al contrari, molts participem. La debilitat de legitimitat i representativitat que patim, i que el seu càrrec exemplifica, té, però, una solució favorable a l’enfortiment democràtic: fer més inclusiva la institució. Promoure que l’acció de govern ens inclogui a tots, més enllà dels seus.

Llastimosament he de dir que han començat amb mal peu. La decisió, ja abans de començar, de penjar el llaç groc, ho entenc com un intent de fer-se perdonar, però, a costa de posar de manifest que només representa una part dels ciutadans.

El senyor Collboni ja va manifestar que era un error, afirmant que seria diferent si fos la bandera de l’Orgull LGBT, que a continuació també s’ha penjat. El PSC no arregla l’error de Colau, n’hi afegeix un altre en confondre les preferències personals amb la representació de la ciutat. Ni el llaç, ni la bandera de l’Orgull són els nostres símbols. Anem servits amb els propis de Barcelona que sí que ens uneixen i representen. Vostès han començat fent seu l’Ajuntament. Malament: cal que rectifiquin.
Com necessari és que retirin, per refer-la, la Guia per a una comunicació inclusiva, un exemple d’exclusió. Hi ha tres raons clares per rebutjar-la. D’entrada perquè una guia d’aquest tipus gairebé sempre és poc democràtica, perquè aplica estratègies performatives per modelar les ments, reassignant el sentit de les paraules. És una manipulació del poder. En tot cas, el text hauria de sorgir d’una comissió multidisciplinària i plural nomenada pel ple de l’Ajuntament. Finalment, perquè no es pot abordar el llenguatge correcte i respectuós sense incorporar la consideració a l’ofensa religiosa, la blasfèmia, de la qual vostè ja té experiència, en promoure aquella desgraciada paròdia del parenostre al Saló de Cent. Resolgui això i comenci amb bon peu. No vulgui sentir dir allò de que “no ens representa”.
Article publicat a La Vanguardia
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú