Abans de res, rebi la meva felicitació per aconseguir de nou l’alcaldia, malgrat la seva derrota electoral, tot un premi a la seva perseverança. En aquest nou mandat no pot oblidar que més de la meitat dels barcelonins considerem que la ciutat està pitjor que quan vostè la va agafar, i que només el 10,5% se sent ben representat pel pacte amb el senyor Collboni.
És digne de reflexió que la democràcia aporti aquestes representativitats tan mínimes. El “no ens representen”, i els indignats, no és exclusiva de ningú, ni està superat. Al contrari, molts participem. La debilitat de legitimitat i representativitat que patim, i que el seu càrrec exemplifica, té, però, una solució favorable a l’enfortiment democràtic: fer més inclusiva la institució. Promoure que l’acció de govern ens inclogui a tots, més enllà dels seus.
Llastimosament he de dir que han començat amb mal peu. La decisió, ja abans de començar, de penjar el llaç groc, ho entenc com un intent de fer-se perdonar, però, a costa de posar de manifest que només representa una part dels ciutadans.
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.