Primer ha estat l’anunci de la derogació del delicte de sedició per la via d’urgència, fet que donarà lloc a una coincidència malèvola: la setmana que ve s’iniciarà el debat sobre els pressupostos i sobre aquesta modificació del Codi Penal, el que escenificarà un presumpte intercanvi de cromos entre govern i ERC que ambdós sempre han negat. Sigui com sigui, el fet s’ha produït, i a més ve acompanyat de la resolució del delicte de malversació quan no hi ha lucre per part de l’inculpat. Aquell és l’argument del govern per resoldre aquesta qüestió.
No deixa de ser una elucubració, perquè en l’àmbit polític pot no haver-hi un benefici monetari directe, però sí que n’hi ha un altre en termes de vot, de poder, d’avantatge polític, en definitiva, que és tant o més significatiu que l’estricte guany econòmic, perquè pot representar molt més. Aquesta última modificació tindrà a més la virtut del govern de resoldre l’enutjós cas de l’expresident d’Andalusia, Griñán, que ha demanat l’indult, una patata calenta a les mans de Sánchez, i que ara amb aquesta solució passarà no com una excepció, sinó dins del paquet dels independentistes. En certa manera podíem dir que es maten dos ocells d’un tret.
A ERC aquests dos guanys, que beneficien sobretot a la cúpula de l’independentisme, li permeten justificar el camí de la negociació com a garantia d’èxit, i en aquest punt es produeix una contradicció. Per a ERC aquestes importants mesures són un pas més per assolir per via negociada un referèndum d’independència. Però per part socialista significa exactament el contrari: haver desarborat l’independentisme. Alguns utilitzen un altre mot, el de “desinflamar” com si es tractés d’una infecció d’alt cos social.
Les dues afirmacions són incompatibles entre si. O és un pas més amb la liquidació de l’independentisme com a opció política real, més enllà del testimoni, o augura un futur triomf, cosa difícil perquè exigiria una modificació de la Constitució, que no està només en mans d’ERC ni del PSOE, en el cas que aquest la pogués dur a terme. Per tant, la balança de la raó s’inclina més aviat per la conclusió del sanchisme: han desinflamat l’independentisme.
Però, és realment així? La resposta a la llum de les dades disponibles és que no, perquè aquest procés ve de temps enrere, segueix una tendència marcada i aquests fets, com abans l’indult, no han accelerat la caiguda de les adhesions a l’independentisme, que han seguit el ritme de decreixement ininterromput que s’observa a les dades del CEO des de maig del 2019 quan estava situat en el 40% i ha anat descendint l’opció que vol l’estat independent fins a arribar a l’actual 34%. En aquest declinar influeixen molt més els propis errors i incapacitats del movient independentista que les accions de Madrid, que en tot cas sí que tenen a favor seu que no contribueixen, tot al contrari, a excitar l’impuls favorable a la independència.
JxCat critica el resultat sota l’argument que facilitarà la repressió sobre actuacions que fins ara eren d’orde menor, com les ocupacions i les manifestacions. En el supòsit, és clar, que se li apliqui la nova figura de desordres públics agreujats.
En tot cas, uns fets són evidents: en primer lloc, la tramitació d’una modificació políticament tan important es fa traint el sentit del que és el Parlament, s’utilitza la via d’urgència, s’escurcen ràpidament tots els terminis i es transforma en un vist i no vist. S’aprofundeix així la via endegada pel sanchisme de situar el Congrés dels Diputats com un òrgan subsidiari de les decisions que pren l’executiu. No és un bon camí per a la democràcia.
Un altre fet és que, lògicament, es produeix un xoc amb el Tribunal Suprem i, més enllà encara, amb la justícia espanyola que queda en evidència davant d’Europa. Simplificant, podriem dir que Bèlgica tenia raó amb les seves reserves i Llarena no. És un “tanto” a favor de l’independentisme, com és també un esvoranc més en l’edifici institucional espanyol. Sigui com sigui, des d’una perspectiva internacional, el tercer poder de l’estat queda tocat en el seu prestigi i objectivitat per la decisió del govern Sánchez.