El segon mandat d’Ursula von der Leyen (2024-2029) serà molt més difícil que el primer

Durant el primer mandat (2019-2024), Ursula von der Leyen (UVDL) va haver d’enfrontar-se, entre altres crisis, amb una pandèmia i amb la guerra d’Ucraïna.

Segons la publicació “Político”, un referent en els cercles diplomàtics de Brussel·les, els pròxims cinc anys s’haurà d’enfrontar amb la mateixa guerra i a més amb decisions inevitables sobre el futur de la UE (pressupost, reforma institucional, ampliació), amb la incertesa d’un nou president dels Estats Units (la incertesa per a Europa arribarà al màxim si és Donald Trump, un personatge anti-UE declarat) i amb una extrema dreta rampant a Europa.

“El segon mandat pot ser un camp de mines. Haurà de prendre decisions sobre el futur de la UE, sobre la reforma institucional, l’ampliació, el pressupost, la guerra d’Ucraïna i les repercussions de l’elecció presidencial americana”.

El Parlament Europeu es presenta més fragmentat que mai. Ni la guerra d’Ucraïna ni la de Gaza ofereixen senyals clars d’apaivagament. Els Estats Units mostren cansament sobre la primera. S’acosta una gran batalla pressupostària a la UE entre un augment de fons per a defensa i un augment per a la transició verda; caldrà atendre la promesa d’una propera i definitiva ampliació de la UE a l’est, des dels Balcans fins a Ucraïna.

L’escenari internacional es va complicant amb el pas del temps. Aquesta realitat exigeix ​​unitat d‟acció entre els 27 estats que conformen la UE, cosa molt difícil d‟assolir. El tradicional lideratge de la parella francoalemanya ofereix senyals clars de debilitat. Tot això conté incentius per a un lideratge fort per part d’UVDL.

Es pensa que el nou president del Consell Europeu, el portuguès Antonio Costa, serà segurament un millor col·laborador d’UVDL que el president del Consell Europeu anterior, el belga Charles Michel, amb qui ha mantingut una relació molt tensionada al llarg dels anteriors cinc anys de mandat. S’estima que UVDL i Antonio Costa mantindran una bona relació, semblant a la mantinguda anys enrere per la parella formava pel belga Herman Van Rompuy, president del Consell Europeu, i el portuguès José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea.

El nou Parlament Europeu es pot convertir en una institució difícil de gestionar. Les forces centristes que han propiciat el nomenament d’UVDL per a un segon mandat – Partit Popular Europeu, Partit Socialista, Liberals i Verds – facilitaran la tasca legisladora, però ella haurà de treballar a fons la resta de forces polítiques parlamentàries per tirar endavant els seus projectes legislatius.

UVDL haurà d’esforçar-se molt els cinc anys vinents per acabar de construir una UE que tingui assegurat el seu finançament i s’ampliï amb èxit cap a l’est.

Les capitals dels 27 estan fortament dividides sobre les diferents possibles prioritats a adoptar, com gastar més en defensa davant una Rússia bel·ligerant, augmentar les inversions verdes per assolir els objectius climàtics o contribuir més eficaçment a l’augment de la competitivitat de les empreses europees davant els gegants americans i xinesos.

Encara avui la UE continua dedicant dos terços del pressupost a agricultura i política regional.

Les negociacions per aprovar el pròxim pressupost anual de la UE d’aproximadament un bilió d’euros generaran fortes tensions. A més, cal adoptar durant el seu segon mandat el pressupost septennal o Marc Financer Plurianual (MFP) per al període 2028-2034. L’MFP és un instrument fonamental per planificar i garantir l’estabilitat financera a llarg termini de la UE.

Aquest panorama financer va lligat a l’ampliació de la UE fins a 36 estats membres. Ucraïna és l’estrella de la propera ampliació, al costat de Moldàvia, Geòrgia i els sis països dels Balcans occidentals (Albània, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina i Kosovo).

 Loading ...