Com en temps antics, Sánchez ve a Catalunya a jurar la Constitució. Bé, més aviat acudeix forçat per intentar tancar el pacte que faci president de la Generalitat a Illa. Com que és molt violent fer aquest gest amb la direcció política d’ERC, ho fa amb el president en funcions Aragonès, que ha estat el gran derrotat d’aquestes eleccions. Però, a efectes gestuals, ja val.
La raó formal és signar el traspàs de l’ingrés mínim vital, que segur que és motiu de celebració perquè es va acordar fa tres anys, el 2020, i fins ara no s’ha fet efectiu. Això vol dir dues coses: l’interès de Sánchez per satisfer ERC i la feblesa d’ERC a l’hora de fer complir els acords obtinguts, malgrat ser decisius els seus vots a Madrid. Totes aquestes realitzacions que ara es fan tangibles serveixen també per subratllar aquell fet: ERC ha negociat, però no ha pressionat, almenys no fins ara.
Els resultats de tot el pactat arriben de pressa i corrents, com es pot constatar aquí. Tots aquests compliments no tenen res a veure amb les contrapartides per a la presidència d’Illa. Podríem dir que el PSOE està saldant deutes per avalar la seva solvència futura, però és clar que amb això no n’hi ha prou. Sobretot si tenim en compte les declaracions a El Periódico del dia 24 de juliol de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que reivindicava per pactar: “una agència tributària pròpia catalana que no estigui consorciada amb l’estat i signifiqui la recaptació del 100% dels impostos. Això és el que hem posat sobre la taula”. Res té a veure amb la proposta socialista.
També assenyala, però aquest ja és un tema d’una envergadura menor, que cal resoldre la quitació dels 15.000 milions de deute de la Generalitat amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). El problema de la resolució d’aquest segon punt és que està connectat a l’aprovació dels pressupostos del 2025, i ahir, 23 de juliol, Junts va tombar la teulada de dèficit, que és necessari acordar per poder passar a confeccionar els pressupostos.
Junts va votar en contra i el govern va perdre, i sense aquests pressupostos la resolució del dèficit de Catalunya amb el FLA és difícil perquè, òbviament, el govern espanyol no limitarà aquesta condonació a Catalunya sinó que l’ha d’estendre a totes les autonomies, i això és una mà de diners molt important. També ahir, Junts va mostrar reiteradament la feblesa del govern Sánchez perquè també va ser decisiva en la derrota de la modificació de la llei d’estrangeria, en la qual el govern es jugava la seva credibilitat per gestionar la crisi de Canàries.
No va aconseguir convèncer Junts, que refusa de totes totes rebre més menors d’edat immigrants a Catalunya, i com que tampoc Sánchez vol esforçar-se a pactar amb el PP i transaccionar acords, la llei no va sortir aprovada. I és que aquí hi ha una estratègia per la banda del president del govern que beneficia molt la capacitat de pressió de Junts, i d’ERC si volgués fer-la servir, que és l’estratègia de polarització profunda, que fa que la negociació amb el primer partit de l’oposició estigui fonamentada més en aconseguir que no pacti que en buscar acords.
El discurs de qualificar al PP d’ultradreta té aquesta contrapartida, i aleshores deixa en mans dels diputats de Junts (i d’ERC si volguessin) aprovar o refusar les lleis que el govern porta al Congrés. Sánchez prefereix pagar aquest peatge que no presentar una imatge menys polaritzada en relació amb els populars. Per tant, el president del govern arriba a Catalunya amb la voluntat d’aconseguir la presidència per a Illa en el seu moment de màxima feblesa.
Segur que aquest fet no estava previst quan van concertar la visita. Ara, tota la qüestió radica en com es resol el tema del concert que planteja ERC, a anys llum de l’agència tributària conjunta que és la posició de sortida dels socialistes. També, per a la gent, té més importància com s’acaba de concretar el traspàs de Rodalies, almenys de l’R1, que és pel gener de l’any que ve, i de l’R2 i l’R3 per a finals d’aquell any. Això encara està a l’aire, com ho està l’empresa mixta Generalitat-estat que ha de substituir a Renfe en la gestió de Rodalies.
Al final, si hi ha un text d’acord, caldrà veure si respon a les expectatives i, en últim terme, haurà de passar la prova del cotó fluix de la votació dels militants d’ERC. En termes objectius, el pacte, si és real, sembla gairebé impossible. És clar que la política que es fa ens té acostumats a un continuat fet passar gat per llebre.
Loading ...
