Sánchez, un govern cada vegada més cremat

Es pressuposa que els governs tenen com a missió fonamental resoldre els problemes de la gent, o almenys intentar-ho. La qüestió és que en el cas del govern Sánchez la seva capacitat per crear-se problemes difícilment li deixa marge per resoldre els dels altres.

Un bon exemple són aquests tres últims dies, quan un tema estrella del govern, l’ingrés mínim vital, ha quedat enfosquit per dos conflictes provocats per ministres del govern.

Cal dir d’altra banda, que aquella ajuda mínima per a les persones que més ho puguin necessitar pràcticament no és discutida per ningú, excepte per Vox, però que al final ha resultat una via que constituirà en ella mateixa un nou problema en esquivar el fet de fer dependre aquest ajut de la Seguretat Social i no dels serveis socials. El resultat és un model de difícil control i que no podrà dur-se a terme per falta de gent sobre el terreny.

L’objectiu últim d’aquesta mesura, no és la de pal·liar una situació difícil cronificant-la, sinó la de vetllar perquè la persona pugui, més tard o més d’hora, reincorporar-se a un lloc de treball i resoldre altres problemes vitals. I aquesta tasca és impossible sense comptar amb un bon sistema de serveis socials. Però com ha imperat una visió centralitzada, i les comunitats autònomes tenen competència exclusiva en aquesta matèria, s’ha optat per la via de la Seguretat Social.

El segon problema que planteja és el privilegi atorgat al País Basc i Navarra, que sí que gestionaran l’ajut directament. Una conseqüència més de la necessitat de suport que Sánchez té del PNB, però que sens dubte passa factura a la resta d’Espanya.

Però més enllà d’aquest fet, en dos dies successius, dos ministres han estat posats a la picota. Una ha estat Irene Montero, ministra d’Igualtat, en donar-se a conèixer el tall del vídeo en el qual deixava constància que el govern sabia que el coronavirus estava ben present, fins a l’extrem que servia per explicar una menor afluència de gent a les manifestacions feministes del 8M. Montero en si mateixa no té un ministeri important, però vulguis que no, no es pot oblidar la singular circumstància, perquè es dóna per primera vegada en la història, que és parella del vicepresident i líder de l’altra formació col·ligada amb el PSOE.

El segon ministre afectat i que difícilment podrà mantenir la seva posició amb un gran desgast, és el cas de Grande-Marlaska. Aquest sí que ocupa una cartera important i, per tant, la seva substitució crea una veritable crisi de govern. Com mantenir un ministre que evidentment ha dit en seu parlamentària coses que res tenen a veure amb el que en realitat va succeir amb la destitució fulminant del coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos? Fa difícil la seva continuïtat. El fet que tres de les quatre associacions de la magistratura l’hagin desqualificat, encara el situa en un escenari més difícil, més quan es tracta, com en el cas de Grande-Marlaska, d’un jutge, fet que agreuja l’engany a que ha sotmès al Congrés i al Senat.

En un àmbit menor, però no mancat de significació, hi ha les discrepàncies entre el ministre de transports, i número dos del PSOE, Ábalos, i el de Sanitat, Illa. Un apunta al dia 1 que es podrà viatjar entre diferents regions que estiguin en la mateixa fase 3, i l’endemà Illa nega aquesta possibilitat fins que no s’hagi tornat a la normalitat.

Molt més complicat per a Illa i el doctor Simón és aguantar el ridícul i alhora tràgic ball de morts que s’està produint en aquests últims dies. Per exemple amb data d’ahir, si se suma dia a dia la xifra de morts de les set últimes jornades, donada pel ministeri de Sanitat, no quadra ni de lluny amb la mateixa xifra agregada pels últims set dies donada per ells mateixos. Aquest fet ja va fer envermellir al president del govern davant la pregunta del corresponsal del New York Times, quan li deia que Espanya era l’únic país del món on d’un dia per altre havien desaparegut 2.000 persones mortes.

Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

 Loading ...