Una de les frases cèlebres de Lenin és aquesta: “la confiança és bona, el control és millor”.
I seguint aquesta màxima, de manera immediata Sánchez ha adoptat mesures de control ferri. La primera és la d’haver situat una política de confiança, Delgado, al cap dels fiscals, perquè quedi clar qui és qui mana sobre aquest àmbit de la justícia teòricament autònom.
Al Ministeri d’Interior, una altra dimensió fonamental del control: s’ha cessat al número dos de Marlaska i al director de la Guàrdia Civil.
I finalment, i d’una manera sobtada i fins a cert punt intempestiva, ha estat rellevat el cap de la cúpula militar substituint el general Alejandre, nomenant el març del 2017, pel general Miguel Angel Villarroya, que pertany a l’Exèrcit de l’Aire, com l’actual cap del gabinet del vicepresident Iglesias. El cessament del Cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD) va ser tan intempestiu i urgent, que el va enganxar al mig d’una reunió de treball de l’OTAN. Fiscalia, Interior, Guàrdia Civil, Exèrcit. El manual de Sánchez és molt clar: control de togues i uniformats.
