Sánchez entra a la setmana dels indults reforçat després de la seva intervenció en l’acte del Cercle d’Economia de la setmana passada on va rebre l’adhesió de l’empresariat català, almenys d’aquell situat entorn del Cercle i l’actual direcció de Foment del Treball amb Sánchez-Llibre al capdavant.
El gen d’Unió Democràtica es decantava clarament per ell i ho rematava un article a favor dels indults i contra aquells que els criticaven, de Duran i Lleida a La Vanguardia. De totes maneres aquesta aliança amb els directius de l’extinta UDC ja fa temps que funciona en la figura d’Espadaler i la seva fidel participació en les llistes del PSC, que l’ha convertit en conseller del govern fantasma d’Illa.
Per acabar d’arrodonir els suports, els bisbes catalans també es van pronunciar a favor dels indults i fins i tot van atorgar més relleu a la difusió d’aquest fet que no a la seva posició sobre l’eutanàsia. Sánchez reunia entorn seu el suport de l’independentisme de Bildu i ERC, als empresaris i a l’Església. Fins i tot el mateix president de la CEOE, Antonio Garamendi, li donava la mà, encara que posteriorment matisés les seves favorables declaracions.
La idea de fons de tot plegat és que els indults resoldran el problema català sense més matisacions. La qüestió és si aquesta hipòtesi es complirà o no. En tot cas és una evidència que l’empresariat del Cercle s’ha abocat als braços de Sánchez buscant una aliança que ajudi a recuperar el protagonisme econòmic de Catalunya, cosa que no va aconseguir durant les dues legislatures del PP. Hi ha, a més l’atractiu dels fons europeus que Sánchez en una jugada d’alt risc controla fèrriament.
Aquest és l’escenari en el qual se centra la setmana dels indults, l’actual, que comença amb un acte del president del govern aquest dilluns al matí al Teatre del Liceu. Una vegada més l’habilitat tàctica del govern i d’Iván Redondo corre el risc de caure en la sobreactuació. Per què fer un acte per celebrar els indults i precisament al Liceu, al qual no acudirà ningú del govern de la Generalitat, donant així arguments als qui diuen que els indults no serviran per a gairebé res, més enllà de resoldre drames personals?
També ha provocat una reacció en la qual l’independentisme més dur se la juga perquè l’ANC, els reapareguts CDR i la CUP han convocat concentracions i manifestacions a Les Rambles. També en aquest cas els seus protagonistes se la juguen perquè si en aquest moment no aconsegueixen una presència massiva, voldrà dir que allò del que molts ja estan convençuts, que l’independentisme ja és un material que presenta greus símptomes de fatiga, s’hauria complert.
Els canvis de Sánchez, no només els indults, sinó la modificació de les figures penals per les quals van ser condemnats els actuals presos catalans i el fet que siguin interlocutors polítics del govern, aplanen el camí a Europa, per a que les sentències, tal com es van produir, siguin qüestionades, el que comportaria un greu demèrit per a l’estat i per a la justícia espanyola.
ERC accepta la foto amb el rei per anar tot seguit a reunir-se amb Puigdemont a Waterloo. Junqueras fa pública una carta favorable als indults i pactada amb el govern espanyol fins a l’última coma, i quan aquests són irreparables, es deixa entrevistar per poder declarar que aquella mesura de gràcia no és altra cosa que una feblesa de l’estat, el que torna a donar arguments al PP.
Fins a quin punt aquests jocs d’anada i tornada donaran lloc a una situació de normalitat política? El fet és que els indults no resolen tots els problemes en l’àmbit judicial, perquè hi ha moltes altres persones pendents de judici o de sentència a qui òbviament aquests indults no contemplen.
La setmana tindrà dues dades significatives, la del Consell de ministres de dimarts amb l’aprovació dels indults i un insòlit Consell de ministres extraordinari el dijous per aprovar la supressió de l’obligatorietat de la mascareta al carrer. Una vegada més la sobreactuació de Sánchez. No podien aplicar aquesta senzilla mesura el mateix dimarts? És clar, però aquesta notícia hauria tapat la dels indults o viceversa i el govern prefereix utilitzar la política com a publicitat.
L’última qüestió és si prosperarà el recurs de Vox, fet que molts experts consideren inviable. Per raons jurídiques, però també perquè si aquest fet es produís i la justícia els invalidés, es produiria una desautorització extraordinària del poder executiu i s’obriria una crisi de les institucions de gran abast.
Loading ...
