Fins fa pocs anys, França era el bastió de la natalitat d’Europa.
Amb 1,79 fills per dona de mitjana, país encapçalava el 2022 el rànquing europeu de la taxa de fertilitat i se situava relativament a prop del llindar de reposició demogràfica (2,1 fills per dona en edat fèrtil).
Això no obstant, el país fa ja més de deu anys que està en una caiguda constant de la fertilitat anual després d’arribar a un pic el 2010 de 2,03 fills, fregant el dit llindar.
La mala tendència s’ha tornat a confirmar el 2024: segons les dades oficials de l’institut nacional d’estadística de França, l’INSEE, la fertilitat ha reculat a 1,62 infants per dona des dels 1,66 de l’any 2023.
Si bé la dada del 2023 ja es catalogà de catastròfica per ser la més baixa des de la Segona Guerra Mundial, amb l’única excepció dels anys 1993 i 1994, la nova xifra és encara pitjor, ja que situa el país veí en el pitjor any des de la fi de la Primera Guerra Mundial.
El 2024 varen néixer a França 663.000 bebès, xifra que equival a un 2,2% menys que l’any precedent i a un veritable daltabaix del 21,5% respecte al 2010, quan França era la veritable campiona de la natalitat a Europa. En canvi, la dada de l’any passat es tracta del nombre més baix de naixements des del 1946, just acabada la Segona Guerra Mundial.
Pitjor encara, en els darrers dos anys França ha experimentat una caiguda més accentuada que els altres països europeus, apropant-la de forma accelerada a la mitjana d’uns 1,46 fills.
La dada suposa igualment una bufetada a la cara del president Emmanuel Macron, qui havia proclamat el gener de l’any passat un “rearmament demogràfic” per tal de fer front a la davallada de naixements.
Per la seva banda, l’associació UNAF (Unió Nacional d’Associacions Familiars) de França, apunta que segons una enquesta realitzada l’any 2023, les persones en una relació de parella i dins de l’edat de procrear (considerada des dels 18 fins als 44 anys) declaraven voler, idealment, una mitja de 2,27 fills.
Així doncs, no és només que hi hagi un menor desig per part dels pares i futurs pares de tenir fills, sinó que hi ha obstacles, com uns costos de la vida cada cop més elevat i les dificultats de les parelles joves per conciliar vida professional i laboral, que ho dificulten enormement.
França disposava d’una generosa política d’ajudes a les famílies instaurada als anys 90, i que es considera que fou clau per explicar la duradora remuntada de la fertilitat fins als voltants de l’any 2010. No obstant això, François Hollande desmantellà algunes de les mesures clau durant el seu mandat a mitjan dècada passada, convertint les ajudes en condicionals segons el nivell de renda de les llars. Un error comès en nom d’un fals progressisme que França ja està pagant.