Sense fer massa soroll als mitjans de comunicació, el passat 24 de juny l’Assemblea General del Consell d’Europa, l’organització internacional que vetlla per l’aplicació i promoció del Conveni Europeu de Drets Humans, votà a favor del retorn de Rússia com a membre de ple dret.
La Federació Russa havia estat expulsada de l’organització al 2017 com a conseqüència de l’annexió de Crimea i les protestes que aquesta provocà per bona part dels seus membres. La decisió per a readmetre-la fou aprovada per una àmplia majoria de 118 vots contra 62.
La reincorporació de Rússia fou promoguda en bona part per les dues principals potències europees, Alemanya i França. Fonts diplomàtiques d’aquests països esgrimiren que convenia tenir Rússia a bord per tal de permetre als ciutadans russos denunciar les seves autoritats en casos de vulneracions de drets humans.
No obstant, Ucraïna menà una intensa campanya per tal de impedir la reincorporació de Rússia. El nou president ucraïnès, l’ex-còmic Volodymyr Zelensky, afirmà que fou “una vergonya que els nostres socis europeus no ens escoltessin i actuessin de forma diferent”.
La decisió també evidencia l’escàs pes polític d’Ucraïna. Malgrat les innombrables mostres de simpatia que ha rebut dels països europeus des de la revolució del 2014 que posà fi al govern pro-rus.
Més enllà de l’argument dels drets humans, entre les raons que han empès la decisió de re-admetre Rússia també figura el pes geopolític que el país té per Europa. Un pes molt més gran que el d’Ucraïna.
Era d’esperar que després del deteriorament de les relacions que seguí a la crisi a Ucraïna, la normalitat entre Moscou i les capitals europees s’anés reinstal·lant poc a poc. Per alguns països com Alemanya, país que depèn en gran mesura del gas importat de Rússia, això era inclús un imperatiu estratègic.
A més a més, la paulatina normalització de les relacions amb Rússia obre la porta a noves oportunitats de diàleg amb la Unió Europea (institució totalment independent del Consell d’Europa).
El president rus Vladimir Putin felicità a la Presidenta de la Comissió Europea electa, l’alemanya Ursula von der Leyen, i desitjà que el seu mandat serveixi per enfortir els vincles entre Brussel·les i Moscou. Tot i no ser particularment russòfila, Von der Leyen, com Merkel, aposta per millorar les relacions amb el Kremlin.
Tot plegat apunta cap a un lent millorament de les relacions amb Rússia en un moment en que el govern rus afronta les protestes més importants dels darrers anys.
No és estrafolari pensar que Putin podria aprofitar la conjuntura per apropar-se a la Unió Europea. Aquesta maniobra li permetria d’obtenir avantatges econòmics (les sancions imposades pel conflicte ucraïnès segueixen en peu) i polítics (calmar part de l’oposició interna pro-occidental).
