El passat diumenge se celebraren eleccions legislatives a Portugal, en les quals el primer ministre sortint, el socialista António Costa, obtingué una victòria decisiva.
A diferència de la legislatura anterior, el Partit Socialista (PS) portuguès podrà governar sol amb majoria absoluta.
Una majoria absoluta aconseguida això sí per la mínima (117 dels 230 escons), que li permetrà prescindir dels seus aliats d’extrema esquerra que es negaren a l’octubre a aprovar els pressupostos de Costa, provocant eleccions anticipades.
El resultat constitueix doncs el vist-i-plau de bona part de l’electorat portuguès al PS, que obtingué prop del 42% dels vots.
Però la victòria dels socialistes de Costa ha estat possible gràcies a la transferència massiva de vots del Bloc d’Esquerra (BE) i dels comunistes de la CDU cap als socialistes, i no perquè les esquerres hagin atret nous votants.
Els socialistes només han obtingut 40.000 vots “nous”, comparats amb uns 340.000 provinents dels partits d’extrema esquerra
De fet, malgrat una participació que s’incrementà un 10% respecte el 2019, els socialistes tant sols han obtingut 40.000 vots “nous”, comparats amb uns 340.000 provinents dels partits d’extrema esquerra BE i CDU.
En realitat, les forces polítiques que han guanyat més vots han estat les dretes.
Reunits, els partits de dretes han guanyat mig milió de vots més que als comicis anteriors, sent els més beneficiats per l’augment de la participació.
Una participació que no obstant segueix sent baixa pels estàndards europeus: diumenge només votaren el 58% dels electors portuguesos, comparats per exemple amb el 66% que ho feren a les darreres eleccions generals espanyoles.
Destaca l’avenç de Chega (“Prou”) d’André Ventura, que ha pujat d’un sol diputat a 12
En termes de distribució dels vots entre els partits de dretes, destaca l’avenç de Chega (“Prou”) d’André Ventura, que ha pujat d’un sol diputat a 12. Chega es converteix així en la tercera força més important del parlament portuguès.
Estretament vinculat amb Vox, Chega és un partit nacionalista, socialment conservador i econòmicament liberal que ha fet èmfasi durant la campanya en la corrupció que esquitxa el país veí. És també la primera força política que reivindica certs aspectes del règim salazarista que governà el país entre 1933 i 1974.
Per aquests motius, Chega rep sovint l’etiqueta de força “d’extrema dreta” per part dels seus rivals polítics i majoria de mitjans mainstream.
En qualsevol cas, a més d’aconseguir mobilitzar electors que fins ara s’abstenien, Chega també ha recollit vots d’altres formacions de la dreta tradicional i fins i tot d’antics comunistes. Aquest fenomen es produeix especialment a l’Alentejo, regió agrícola al sud-est de Lisboa.
Pel que fa al Partit Social-Demòcrata (PSD), la gran formació política del centre-dreta portuguès a pesar del nom, el seu candidat Rui Rio no ha aconseguit cap avenç significatiu. El PSD ha de fet perdut 3 escons a pesar d’haver augmentat un 3% els seus vots.
Rio adoptà durant la campanya el mateix discurs que el PS contra Chega, arribant a afirmar que preferiria aliar-se amb els socialistes abans que amb el partit de Ventura. Una estratègia que sembla haver jugat en contra seu, desviant el vot de dretes cap a altres opcions que els electors han jutjat més útils.
De fet, a banda de Chega, l’altre gran beneficiat de la tebiesa de Rio ha estat Iniciativa Liberal (IL), que ha pujat d’un sol a 8 escons, situant-se com a quarta força parlamentària.
IL és un partit que com Chega avança el PSD pel flanc dret. En el seu cas, IL fa èmfasi en la liberalització de l’economia portuguesa i en la reducció de la burocràcia.
Cal també destacar que el partit demòcrata-cristià portuguès, el CDS, ha desaparegut del panorama polític al passar de cinc a cap escó. Molts antics membres del CDS s’han passat a Chega.
De confirmar-se, seria la fi d’un dels primers partits de dretes que apareixerien després de la Revolució dels Clavells del 1974.
Tradicionalment, els demòcrata-cristians del CDS han estat clau perquè les dretes governin Portugal.
Per exemple, el CDS permeté al PSD mantenir-se al poder entre el 2011 i el 2015 durant les importants reformes que dugué a terme el primer ministre Pedro Passos Coelho i que paradoxalment han permès als socialistes de Costa governar serenament.
El PSD es pot considerar com el principal perdedor de les eleccions
En definitiva, el PSD es pot considerar com el principal perdedor de les eleccions a Portugal en haver-se demostrat incapaç d’articular una alternativa als socialistes. El president portuguès Marcelo Rebelo de Sousa, provinent d’aquest partit, en surt igualment afeblit.
Amb el CDS moribund, el temps dirà si les dretes alternatives de Chega i IL desplacen definitivament el PSD com a columna vertebral de les dretes portugueses.
