El tant esperat miracle s’ha produït : el candidat a les primàries del Partit Demòcrata dels Estats Units Joe Biden ha obtingut una sonada victòria en el «Super Dimarts».
En aquest dia en que els electors Demòcrates estaven cridats a escollir qui representaria el seu partit davant el republicà Donald Trump en 14 estats diferents, Joe Biden ha obtingut 372 delegats segons un recompte provisional. El fins ara favorit, Bernie Sanders, s’ha quedat amb 302.
Arreu dels Estats Units i Europa, els mitjans s’exclamen per la «ressurrecció» del veterà polític i vicepresident de Barack Obama. Molts, tant o inclús més repugnats pel socialista autoproclamat Sanders que per l’ogre conservador Trump, respiren una mica més tranquils.
En efecte, la saviesa convencional ens diu que Sanders, amb el seu extremisme econòmic, serviria en safata de plata la reelecció de Trump en les eleccions presidencials del proper novembre.
Partint d’aquesta hipòtesi, durant dies previs al Super Dimarts la cúpula del Partit Demòcrata, que no amaga el seu suport al centrista Biden, dugué a terme un seguit d’accions per facilitar-li la remontada. Dos altes candidats, Pete Buttigieg i Amy Klobuchar, abandonaren oportunament el terreny en retirar la seva candidatura. Fet particularment sorprenent en el cas de Buttigieg, que durant un curt periode s’havia convertit en la gran alternativa moderada a Sanders.
L’altre candidat de pes, Mike Bloomberg, ha anunciat també la retirada després de patir una desfeta el Super Dimarts. Dels tres Demòcrates centristes i compatibles, Buttigieg, Bloomberg i Biden, només queda el darrer.
Aquest bloc demòcrata de centre disposa d’una potència de foc enorme per derrotar Sanders. No només compta amb el beneplàcit de l’aparell del partit i de nombrosos mitjans, sinò que encarna la línia tradicional dels Demòcrates, en principi la més capaç de concentrar els suports. L’argument de derrotar Trump des del centre és perfectament racional.
Hi ha però una variable que Biden i l’organització Demòcrata no controlen. Es tracta de la mateixa raó que feu de Trump el candidat republicà al 2016: un candidat independent que respon a preocupacions concretes que la política no adreça.
De la mateixa manera que Trump aconseguí mobilitzar el vot obrer blanc, Sanders està aconseguint mobilitzar el vot dels joves, endeutats i somiadors, i de determinades minories, com la hispana, que no estan acostumades al magre sistema social anglosaxó.
De moment, el miracle auto-proclamat del Super Dimarts ha situat Biden com a favorit de les primàries. No obstant, tot apunta que es lliurarà un duel colossal entre l’ànima socialista i l’ànima centrista del Partit Demòcrata.
Una batalla que Trump i els Republicans esperen que desgasti encara més els Demòcrates i que pot situar el candidat a la reelecció en una posició extraordinàriament comfortable… independentment de qui guanyi.
Si Biden és candidat, Trump se centrarà en captar el vot treballador de Sanders proposant mesures socials. De ben segur que una fracció de l’electorat Demòcrata respondrà a la seva crida. Si en canvi és Sanders qui guanya, Trump apareixerà com el defensor de l’economia i del somni nord-americà.
Tot apunta que es lliurarà un duel colossal entre l’ànima socialista i l’ànima centrista del Partit Demòcrata Share on X
