Si us refieu dels remeis de frare, avui us vull aportar algunes solucions naturals, i molt pràctiques, que poden ser-vos útils quan us cremeu. Els antics cocs de les cuines conventuals i monàstiques solien servir-se del vinagre i de la mel, car el vinagre alleugereix notablement el dolor i la inflamació i, després, la mel –que és un antibiòtic natural– rebaixa el dolor de la zona afectada. Alguns, cuiners, en canvi, sobretot per evitar que es fessin butllofes a la part cremada, posaven ceba directament a la cremada i, després, clara d’ou, que la deixaven actuar durant mitja hora damunt la cremada, per evitar la deshidratació de la pell.
Els antics missioners caputxins, que ja en el segle XVII començaren la seva activitat missionera a Trinitat i Guaiana, esdevingueren uns bons coneixedors d’algunes tradicions de la medicina indígena i recomanaven aplicar a la pell cremada l’àloe vera. Simplement calia tallar una fulla d’ àloe i extreure’n el suc gelatinós, per tal d’aplicar-lo directament a la part cremada, ja que actua d’analgèsic i cicatritzant. Si heu de preparar el rostit per algun àpat festiu, aneu amb compte amb el foc, i si no teniu àloe, maldeu per tenir a l’abast vinagre i mel per si us cremeu!
