En una època en què certs termes evoquen immediatament condemnes morals o fins i tot legals, parlar de “substitució” o “reemplaçament” demogràfic pot convertir qui ho fa en un sospitós de racisme o de difondre notícies falses. Com en els temps de Franco, hi ha paraules proscrites que, només per pronunciar-les, impliquen un escarni públic. Tanmateix, més enllà de l’estigma, val la pena examinar si aquest concepte reflecteix alguna realitat observable, sense caure en conspiracions ni prejudicis.
Aquesta crònica explora l’origen de la idea, el seu autor i les seves implicacions a Espanya, respectant els arguments originals, però incorporant les crítiques que l’han desqualificat com a teoria conspiratòria i racista.
Renaud Camus
L’origen de la paraula maleïda es remunta al 2011, amb l’assaig “Le Grand Remplacement” de l’escriptor francès Renaud Camus. En aquesta obra, Camus argumenta que a França i a Europa s’està produint una substitució demogràfica: la població autòctona, majoritàriament blanca i cristiana, seria progressivament reemplaçada per poblacions provinents principalment del Magrib i l’Àfrica subsahariana. Aquest procés, segons ell, es deu a la immigració massiva i a diferències en les taxes de natalitat, i seria tolerat o impulsat per “èlits reemplaçants” –governs, institucions europees, lobbies econòmics i mitjans de comunicació– amb l’objectiu de crear una societat més homogènia, desarrelada i manipulable.
Camus és un personatge peculiar. Nascut el 1946 a Chamalières (Alvèrnia), va començar la seva carrera com a figura de l’esquerra cultural i del moviment homosexual. Va estudiar Dret, Literatura i Filosofia, i es va moure en cercles avantguardistes com els de Roland Barthes o Andy Warhol. Les seves obres inicials, com la novel·la autobiogràfica *Tricks* (1979), van innovar en la representació explícita de la sexualitat gai i van rebre reconeixement, incloent-hi un homenatge de l’Académie Française el 1996.
Però a partir dels anys 2000, va fer un gir ideològic radical: va fundar el petit partit Parti de l’In-nocence, es va acostar a cercles nacionalistes i sobiranistes, i va donar suport al Front National (ara Rassemblement National). Amb “Le Grand Remplacement”, es va consolidar com a referència per a sectors de l’extrema dreta i el supremacisme blanc, que utilitzen la seva idea d’una “colonització demogràfica” per part d’immigrants, especialment musulmans.
Aquesta teoria ha estat àmpliament criticada com a conspiratòria i racista.
La qualifiquen de “desacreditada” i arrelada en una visió supremacista blanca, que exagera estadístiques migratòries i ignora la integració de segones i terceres generacions.
Tres nivells d’anàlisi
Però si prescindim de l’autor, el llibre i les connotacions conspiratives –si descartem la idea d’una “confabulació” orquestrada–, i ens centrem en dades objectives, emergeixen tres nivells d’anàlisi que podrien indicar una transformació demogràfica real, i conflictiva per no dir perillosa.
Primer nivell
En primer lloc, la cultural com a símptoma. El govern espanyol, per exemple, ha felicitat públicament la comunitat musulmana pel Ramadà – el ministre Félix Bolaños– i els mitjans de comunicació han promocionat àmpliament el Nou Any Xinès, el del “Cavall de Foc” el 2026, amb cobertures mediàtiques plenes d’imatges i actes oficials.
En canvi, l’inici de la Quaresma, un període clau per a la cultura cristiana majoritària, no ha rebut cap salutació ministerial i una escassa atenció mediàtica. Nadal, en algunes escoles públiques, s’ha reduït a un “solstici d’hivern” per evitar referències religioses.
Aquests gestos del poder polític i mediàtic suggereixen una certa substitució de prioritats culturals, on tradicions locals cedeixen espai a altres per promoure la inclusió, però eliminen allò que caldria que fos el substrat comú: la cultura tradicional i religiosa d’acollida. Les tradicions cristianes.
Segon nivell
En segon lloc, condicions objectives que afavoreixen aquesta dinàmica. La immigració massiva i descontrolada és una realitat impulsada per polítiques governamentals que busquen creixement econòmic. Segons dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), Espanya ha superat els 49 milions d’habitants el 2026, amb més de 10 milions de persones nascudes a l’estranger –un 20% del total–. Aquesta inflexió ha contribuït al creixement del PIB (3,2% el 2024), però amaga una renda familiar real estancada o en declivi.
Sectors com el turisme, que va rebre 94 milions de visitants el 2024, demanen mantenir aquesta “barra lliure” per obtenir mà d’obra barata, gràcies a una baixa productivitat i un IVA especial del 10% –el més baix d’Europa per a aquesta activitat–. Mentre es parla d’exigències fiscals, s’importen treballadors de baixos ingressos que redueixen la fiscalitat general, beneficiant indústries amb imposts ridículament baixos.
Tercer nivell
Finalment, els resultats demogràfics són evidents.
Les piràmides d’edat mostren que la població nascuda a Espanya de pares espanyols és minoritària entre els 25 i 44 anys, mentre que en edats més joves creixen fortament els fills de progenitors estrangers. Només a partir dels 55 anys, els nadius esdevenen majoritaris.
Segons l’INE i l’Eurostat, la taxa de fertilitat espanyola és de l’1,2 –molt per sota del 2,1 necessari per al reemplaçament generacional–, combinada amb una immigració que ha passat del 6% el 2000 al 19% el 2025, i taxes de natalitat més altes entre immigrants.
Si això no és un procés de substitució, és almenys una “transformació demogràfica impulsada per migració, fecunditat diferencial i dinàmiques laborals i econòmiques”, mesurable estadísticament. Les conseqüències són les mateixes: un envelliment accelerat de la població nadiua i una dependència creixent de la immigració.
Què fer amb aquesta “transformació demogràfica”? Els que manen –governs i empreses– semblen apostar per mantenir el flux migratori per impulsar el creixement, però què ha de fer la gent comuna per evitar que la realitat es converteixi en una profecia autocomplida de conflicte? Com diuen els crítics, etiquetar-ho com a “racista” no resol els fets; només els ignora.
Espanya ja supera els 10 milions d'estrangers (INE 2026). És substitució demogràfica o només transformació? Les dades parlen soles. #GranReemplaçament #ImmigracióEspanya #Demografia2026 Share on X
Loading ...
