L’extrema dreta europea està present ja pràcticament arreu. L’últim país que tenia pendent la cita era Espanya, i la presència de Vox en el Parlament a hores d’ara sembla ja assegurada. L’única gran excepció serà la de Polònia i Portugal, un cop Espanya està en procés de perdre aquesta característica.
Els tres països on l’extrema dreta té més importància són precisament els tres que destaquen per la seva petita dimensió, el seu prototipus d’harmonia social i l’elevat desenvolupament. Es tracta de Suïssa, Unió Democràtica del Centre (29,4%), Àustria, Partit de la Llibertat (26%) i Dinamarca, Partit Popular danès (21,1%). En els tres casos formen part del govern o li donen suport des de fora; en definitiva, son ja forces del poder establert. Un segon nivell està format pels altres països nòrdics, Hongria i Itàlia, tots ells amb xifres per sobre del 15% i amb la presència destacada de Jobbik a Hongria, que assoleix el 19,1%. El tercer grup està format per França, Holanda i Alemanya amb resultat en torn al 13%, i tots ells amb sistemes electorals, com França, o acords polítics que condemnen aquests partits a romandre marginats del sistema. Si les previsions electorals es confirmessin en el cas d’Espanya, Vox se situaria en aquest tercer nivell, però amb una diferència important, que el situaria en l’escenari on es troben els partits d’extrema dreta del primer grup, és a dir, aquells que participen o donen suport als respectius governs.
Per darrera d’aquestes formacions, i amb percentatge de vots que oscil·len entre el 4 i el 10% s’hi troben la resta de partits d’aquestes característiques: República Txeca, Eslovàquia, Bulgària, Grècia, Eslovènia, i tancant la professor, Xipre.
