Junt amb els problemes derivats de les eleccions franceses, l’atenció en l’àmbit internacional se centra, com no pot ser d’altra manera, en el problema que la candidatura de Biden significa pels demòcrates amb una singularitat, segurament producte de la necessitat. Ara descobreixen les virtuts de la injuriada vicepresidenta Kamala Harris, malgrat que els sondejos no li atorguin una posició gaire millor que la del president. Llegint amb deteniment, es pot comprovar que les dues grans virtuts que se li assenyalen, a més del caràcter racial, són la de ser una ferma defensora de l’avortament i una feminista de pro, dues constants de la Gran Aliança.
El diari El País, que fem servir com a acta notarial per a l’anàlisi de la informació, reflecteix les fílies i les fòbies, també com és lògic, en la política espanyola.
Per exemple, la seva visió estràbica de la neutralitat de la justícia. Pàgina sencera defensant un Consell General del Poder Judicial més independent i ni una sola paraula sobre el dany que està fent el Tribunal Constitucional amb una exhibició desbordant de dependència governamental per absoldre els condemnats per l’ERO d’Andalusia, el cas més gran de corrupció de la democràcia espanyola.
Com tots els diumenges, es produeix l’adoctrinament i consigna setmanal a càrrec de Máriam Martínez-Bascuñán, professora de Ciència Política i Teoria Feminista a la Universitat Autònoma de Madrid, i com és de rigor, un elogi i promoció de les identitats LGBTI a càrrec d’Elvira Lindo, columnista habitual també del diumenge, en la persona de Josep Pérez Ocaña i amb un titular que és tota una declaració d’intencions: “Pintor, marica (sic) y libertaria (sic)”, a qui defineix com “un raig il·luminador d’una joventut”. Per menys no s’hi posa. Tot això completat amb una pàgina sencera, una més de les moltes que ha publicat al llarg de la setmana dedicada al famós orgull LGBTIQ+. El dia abans i, per tant, ja fora del paràmetre de mesura, es produïa també l’elogi i promoció del moviment queer i es presentaven pòdcasts elaborats per lesbianes i bisexuals. També, en el mateix ordre temporal i mantenint la pàgina sencera, un reportatge sobre sis professors que eren referents LGBTI a les escoles. Està clar el que li interessa a la Gran Aliança.
Al llarg d’aquests dies cal fer esment de l’anunci del Ministeri d’Igualtat que ja assoleix plenament la funció de “gran germà” perquè incita a denunciar al 016 si la teva parella (un home, és clar) resulta que t’ha trencat algun objecte de valor personal. Aquest és el nivell al qual estem arribant en el progressiu descens a l’absurd. També és remarcable l’anunci a tota pàgina d’un altre telèfon, en aquest cas el 028, per atendre queixes i denúncies de les persones LGBTI. En aquest cas s’han oblidat de la “Q”.
En l’anàlisi de la situació espanyola es tracta, com no pot ser d’altra manera, del problema de la immigració i la situació crítica de Canàries, però ho fa des de la més estricta perspectiva que utilitza el govern: el repartiment de 400 menors sense abordar el problema de fons, que és que en queden milers a Canàries i que no hi ha resposta del govern per a la immigració il·legal.
En aquest sentit, és digne d’admiració que fa pocs dies els ministres del govern s’abraonessin en pes contra la idea del portaveu del PP de fer intervenir l’Armada pel control de la immigració a Canàries; certament un acudit que no passarà a la història, i ara resulta que Sánchez, a la reunió de l’OTAN a Washington, reclama la intervenció de l’Aliança Atlàntica pel control de la immigració africana. Armada espanyola “no” i OTAN “sí”? Són ben curiosos els criteris del govern.
Hi ha dues pàgines excelses. Una entrevista a Margarita Robles preparant la reunió de l’OTAN amb una frase digna de l’Exèrcit de Flandes. Diu la ministra: “Defensem els països de l’OTAN amb més despesa militar que nosaltres”. Això sí que és fúria espanyola. La segona és un clar “sense complexos” quan el ministre Bolaños declara que espera que el Tribunal Constitucional deixi arrelat tot el referent a l’amnistia. Ja se sap, el govern té ara una última instància a la qual sempre pot acudir per rentar-li els plats bruts.
A les pàgines de cultura és útil ressenyar, perquè també són tips de la Gran Aliança, sobretot per la banda de la progressia, la tasca de “descolonització” que està duent a terme el Ministeri de Cultura als museus espanyols. I també a pàgina sencera, el pal que aplica als programes d’Iker Jiménez a qui l’acusen de practicar el deliri de la conspiració “de dretes”, naturalment. Malgrat que porti 800 programes amb bons resultats, el liquidaran si El País continua posant la banya al forat.
Loading ...
