Per què la Unió Europea sembla incapaç de dibuixar el seu propi destí? La pregunta no és nova, però la resposta és cada cop més inquietant. Més enllà dels tòpics buits que miren el futur amb els ulls clavats en el retrovisor, el Vell Continent s’ha instal·lat en un somnambulisme estratègic mentre el món al seu voltant es fragmenta amb una violència inèdita.
La “Guerra Civil” d’Occident
L’historiador i exministre d’afers exterior d’Israel, Shlomo Ben-Ami, posa el dit a la llaga: estem immersos en una “guerra civil d’Occident”. No es tracta d’un conflicte de trinxeres, sinó d’una fractura moral i política que ens divideix des de dins. La gran dissonància és la pèrdua de legitimitat: Europa invoca un ordre basat en normes mentre tolera polítiques de càstig col·lectiu a Gaza que erosionen aquests mateixos valors. Aquesta hipocresia ha creat un abisme generacional i cultural; el Sud Global ja no ens veu com un referent moral, sinó com un bloc que aplica els drets humans de manera selectiva.
El pols de Meloni: Valors contra burocràcia
Aquesta crisi de legitimitat s’encavalca amb una confrontació interna sobre la mateixa identitat de la societat. Giorgia Meloni ha sabut sintetitzar aquest malestar amb un llenguatge polític directe i implacable: un xoc entre el “Sí” i el “No”. És la família natural contra els lobbies LGBT, la identitat sexual contra la ideologia de gènere, i les arrels de la creu contra la violència islamista. En definitiva, és la revolta del poble contra els “buròcrates de Brussel·les” que han intentat fer taula rasa de la cultura europea tradicional.
Una colònia tecnològica
Mentre ens consumim en debats identitaris, la realitat material ens recorda la nostra debilitat. Europa parla de pau, però alimenta la bel·ligerància amb Rússia, tot i que els seus exèrcits depenen totalment de la tecnologia dels Estats Units. La paradoxa és total: busquem una independència política que és impossible sense una sobirania digital que hem regalat.
Avui, el 70% del mercat del núvol a Europa està en mans de gegants nord-americans com AWS, Microsoft i Google. Les dades dels nostres ciutadans i les infraestructures crítiques dels nostres governs viuen en servidors subjectes a lleis de tercers països. Europa no és un actor sobirà; és una plataforma gestionada des de l’exterior.
El buit de lideratge
El problema de fons és la renúncia al criteri propi. Les elits europees han substituït el pensament crític per un mimetisme còmode de les consignes de l’establishment progressista nord-americà. El mètode és simple: reproduir el que diuen el New York Times o The Economist i convertir-ho en doctrina oficial de la Comissió Europea.
Aquest buit intel·lectual ens ha portat a un cul-de-sac:
- Submissió militar i política de Washington.
- Supeditació econòmica a una Xina que avança sense frens.
- Pèrdua de l’interès nacional en favor de relats importats.
La realitat és que Europa ha oblidat els seus fundadors per abraçar una visió buidada d’arrels. Ens dirigim cap a una destinació desconeguda, guiats per dirigents que, per no assumir el seu propi fracàs, prefereixen seguir emetent proclames buides de sentit.
El Sud Global ja no ens veu com un referent moral, sinó com un bloc que aplica els drets humans de manera selectiva. Share on X
Loading ...
