L’informe Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita de Barcelona 2015, a banda de posar de manifest la desigualtat de classes de la capital catalana, també situa Barcelona en nivell de Renda Familiar Disponible (RFD) dins del conjunt dels municipis de Catalunya. Barcelona és la vuitena ciutat amb més renda de Catalunya (dels 213 dels que es disposen dades, que són capitals de comarca o municipis de més de 5.000 habitants).
Barcelona té una renda mitjana de 19.000 euros al mes, fet que li permet avançar dues posicions en la classificació del total de ciutats. A més, si prenem de referència només els 23 municipis amb més de 50.000 habitants, la ciutat comtal s’ha mantingut en segona posició, només per darrere de Sant Cugat del Vallès.
Entre el primer i els últims municipis hi ha una diferència de 2 a 1. Sant Cugat del Vallès té una RFD de 20.500 euros per habitant, i Ulldecona es troba prop dels 10.000 €.
Quines són les ciutats amb més RFD per habitant de Catalunya?
Del conjunt de municipis analitzats, set dels deu i tretze dels 25 primers –en termes de renda per habitant– estan situats dins de l’àrea metropolitana de Barcelona. Com a novetats, la incorporació de Sant Joan Despí i Montgat han provocat la sortida del rànquing de Matadepera i Premià de Dalt.
- Sant Cugat del Vallès
- Sant Quirze del Vallès
- Sant Just Desvern
- Tiana
- Cabrils
- Teià
- Begues
- Barcelona
- Sant Joan Despí
- Montgat
Quines són les ciutats amb menys RFD per habitant de Catalunya?
Per contra, gairebé no hi ha municipis de l’àrea metropolitana en la banda baixa de la classificació. La majoria es troben al sud de Catalunya.
- Ulldecona
- Lloret de Mar
- Castelló
- La Sènia
- L’Ametlla de Mar
- Alcanar
- Rosses
- Deltebre
- Amposta
- Sant Carles de la Ràpita
Font: Ajuntament de Barcelona.
Principals components de la RFD
L’origen de les rendes familiars té tres grans components: el salari, l’accedent brut d’explotació (rendibilitat del capital de les empreses) i les prestacions socials (bàsicament les pensions).
Al cas de Sant Cugat del Vallès, per exemple, la remuneració d’assalariats ocupa un espai molt important, i l’apartat d’accedent empresarial també és gran. Per contra, el pes de les pensions és petit. Aquest és un indicador de la fortalesa econòmica de la ciutat, que es val per si mateix. Per contrarestar-ho, Badia del Vallès necessita les prestacions socials per subsistir, ja que més del 35% de la RFD ve donat per aquesta via. En canvi, la qüestió del salari és baixa en comparació amb les ciutats més riques, però sobretot és baix l’excedent brut d’explotació.
Font: Ajuntament de Barcelona.
En el cas de Barcelona, les prestacions socials també tenen molta importància, i això denota que tenen un envelliment alt. Té una estructura molt similar a la de Ripollet, que es troba en les mateixes condicions. En el gràfic es pot observar clarament com els pobles rics tenen una base econòmica molt residencial, i diverses empreses. En els pobles amb menys renda familiar disponible, necessiten més de les prestacions socials per subsistir.
