“Quin embolic que tenim!” “Això ja no hi ha qui ho entengui!” “Cada dia una història!” “Tot és política!” “Anem sense rumb” Són expressions que estan a les nostres converses diàries. La crisi del coronavirus ens ha fet experts a tots en tot i en res. Els que són experts sembla que tampoc ho són perquè ens tenen totalment desconcertats. No sabem de qui fiar-nos.
Els nostres polítics ens tenen fets un embolic. Qui diu la veritat? És igual on et trobis, que aquí sí que cadascú s’explica segons li vingui bé. De qui ens fiem? Algú ens pot aclarir què és el que passa i quina és la solució?
Els mitjans de comunicació tampoc sembla que tinguin un full de ruta clar. Informar sí, però amb veracitat, amb serietat i sense sensacionalismes. Se’ns està oblidant -una cosa que en els mesos de l’estat d’alarma si es va aconseguir- que darrere de cada xifra hi ha persones, hi ha drames, hi ha històries de vida, hi ha sofriments. Ja s’ha normalitzat donar les xifres dels contagiats. Entra a la graella dels mitjans i en l’escaleta de cada dia de forma freda. Tant que els ciutadans ens quedem amb l'”avui ha pujat. Avui ha baixat”.
Ens tenen fets un embolic. El que sabem és pels mitjans de comunicació i les xarxes socials i els nostres polítics, experts en propaganda (cada dia més evident), els manegen bé. Aquí cal reconèixer que ho estan fent bé. Ens emboliquen de tal manera amb l’actualitat d’una pandèmia que ens té en suspens a tots, que cada dia estem més confosos i deprimits.
Embolics com la convocatòria de premsa divendres passat, 25 de setembre, del ministre de Sanitat, Salvador Illa, i el viceconseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Antonio Zapatero, a la mateixa hora. Es contraprogramaren.
Van escenificar una trobada entre el president Sánchez i la presidenta Ayuso, simple postureig, on ens vam quedar amb la posada en escena de les banderes i poc més. El ministre Illa i el viceconseller Zapatero reuneixen als mitjans per parlar dels mateixos fets i de les mateixes dades, però cadascú diu una cosa. Vergonyós, podria ser un dels qualificatius d’aquesta surrealista situació. Una descoordinació tan evident que com seguim així encara ens enfonsarem una miqueta més.
De qui ens fiem? Per què els interessen aquests embolics? Poden ser moltes les respostes, però ens tenen confusos i no sabem per on ens porten, actuen al seu lliure albir. Ens distreuen i els mitjans de comunicació i els seus tertulians dediquen minuts a parlar d’aquest descontrol i no tractar altres que són rellevants.
Així es posa en evidència que ni en temes tan importants i preocupants com aquest virus (que està acabant amb les persones i amb la societat) l’egoisme dels nostres representants polítics acaba triomfant i els ciutadans i els seus problemes són secundaris. Milers de morts, una crisi econòmica sense precedents i els nostres polítics embolicant la troca.
Hi ha poc temps de reacció. El virus s’expandeix a una velocitat que gairebé no controlem. En aquests moments no necessitem més embolics, ni enfrontaments polítics que no porten més que el sofriment, ni acusacions que no porten a cap banda. Demanem persones sensates, honestes i responsables que pensin en el bé comú. La política significa treballar pel bé comú. Ara hem d’estar units, i tots els que puguin ajudar benvinguts siguin.
Si us plau, deixin de banda els interessos particulars i unim-nos, perquè la nostra vida, el nostre futur, el nostre benestar està en joc. No fem embolics. Treballem per la confiança i l’esperança.
Milers de morts, una crisi econòmica sense precedents i els nostres polítics embolicant la troca Share on X
Loading ...
