L’última enquesta del CIS del mes de juny situa la classe política com el segon problema nacional després de l’atur ,i arriba al rècord de percentatges d’aquells que la citen com un dels seus principals preocupacions (32,1%), el 4,2 % superior a l’anterior sondeig d’opinió. Sens dubte, dades prou importants que conviden a la reflexió.
Des que en l’antiguitat clàssica Plató es preguntés per “qui ha de governar” la polis, han estat molts els intel·lectuals, filòsofs i pensadors polítics que s’han fet aquesta mateixa pregunta a través de la història, deixant-nos al seu torn les seves respostes. El filòsof grec, des de la seva inquietud per resoldre els greus problemes que acuitaven a la seva ciutat responia que el govern hauria d’estar sempre en mans dels savis. Resposta que avui al nostre país tindria molt difícil concreció. Dilucidar quins són els polítics plens d’aquesta saviesa política capaç de governar bé i com concretar de quina saviesa parlem originaria infinits i indefinits debats per trobar el savi o els savis que amb urgència busquem. Més concret va ser Aristòtil, que va donar la resposta proposant per al govern l’home virtuós. Difícil solució també per la nostra situació actual en un país on ja fa temps s’ha deixat de parlar de virtuts i per descomptat de practicar-les.
Però en una època molt conflictiva i difícil per a la governança, un escriptor i filòsof polític florentí, considerat per alguns el pare de la Ciència política moderna, -pel que veiem- “va ser càtedra” i va realitzar la foto finish -Immillorable metàfora en termes competitius- per oferir-nos el perfil del polític modern que tant èxit té. La seva tesi va consistir a argumentar que la principal característica de la política hauria de ser el mantenir-se al poder utilitzant per a això qualsevol mitjà: la pràctica de la mentida, l’opacitat comunicativa, la demagògia, l’engany, i fins i tot la traïció si convingués. Però això sí, utilitzant un discurs retòric convincent per a cada moment, capaç d’afirmar el que fa algun temps va negar i procurant aparentar ser bona persona -avui diríem tenir bona imatge-, per d’aquesta manera guanyar credibilitat davant del poble.
Però en la nostra recerca de resposta a la pregunta sobre qui ha de governar solem fixar només la nostra mirada sobre els agents actius de la política, quan en realitat en un sistema polític de democràcia representativa la responsabilitat de govern també la tenim els ciutadans que a través del nostre vot tenim la clau per obrir o tancar la porta a qui ens governarà. Sens dubte, una greu responsabilitat, ja que fa al nostre sistema democràtic “la pitjor forma de govern, a excepció feta, és clar, de totes les altres formes de govern que coneixem” (Winston Churchill).
