El 8 de novembre es produiran les conegudes eleccions de mig mandat que renoven 34 dels 100 senadors i tots els membres de la cambra de representants, i 36 governadors estatals i de tres territoris. Són unes eleccions clau perquè determinaran si els Republicans mantenen la majoria del Congrés i els Demòcrates el seu ajustat predomini al Senat, on estan empatats a 50 escons, però que el vot de qualitat de la vicepresidenta que presideix la institució desempata en benefici demòcrata.
Les previsions globals d’aquests últims dies, d’acord l’enquesta feta pública pel The New York Times, assenyalen un avantatge per als republicans sobretot perquè les dones sense afiliació partidista afavoreixen ara aquest parit per 18 punts, quan al setembre els beneficiaris eren els Demòcrates amb 14 punts.
Hi ha més indicis negatius. Un d’ells és que els llatins manifesten el seu disgust amb ambdós partits, però això afecta molt més a les expectatives de vot Demòcrates, perquè és aquest partit el que es beneficia més d’aquesta comunitat. Totes les dades semblen indicar que els Republicans reproduiran el seu avantatge al Congrés i la qüestió és si aconseguiran o no el control del Senat.
El president del comitè en el Senat del partit republicà, Rick Scott, ha declarat al diari The Hill que la batalla pel Senat està renyida, però que la guanyaran i obtindran 52 o més senadors. La bassa fonamental que juguen els republicans en aquestes eleccions és la de l’elevada inflació, de la qual els ciutadans fan responsable a l’administració demòcrata, i el baix prestigi del president Biden, mentre que els demòcrates han dipositat gran part de les seves esperances en la defensa aferrissada que estan fent de l’avortament després de la sentència del Tribunal Suprem, que deixava en mans de cada estat la legislació sobre aquesta controvertida matèria.
Si l’enquesta del The New York Times es confirmés, el 49% dels cridats a les urnes votaria pel partit republicà i un altre 45% pel demòcrata. Però, és clar, aquestes xifres no són significatives perquè no és el resultat global el que compta, sinó la batalla en cada estat que escull senador i membres a la cambra dels representants.
D’altra banda, hi ha uns estats inamovibles, sigui l’actual mandatari demòcrata o republicà i, per tant, les castanyes es juguen en un nombre reduït d’estats.
Perquè els republicans puguin fer seva la victòria, en primer lloc, han de salvar tots o la majoria dels estats on són més vulnerables, concretament Pennsilvània, en el qual el candidat demòcrata té un lleugeríssim avantatge, Wisconsin, que és segurament el lloc on el partit demòcrata té més possibilitats d’arrabassar l’escó al Senat als republicans, Ohio, on les últimes enquestes assenyalen un enfortiment republicà, i Carolina del Nord, que també assenyala una possible victòria demòcrata.
Per complir amb la previsió del líder republicà Rick Scott, aquesta opció hauria de guanyar pel Senat 5 estats, mentre protegeix tots els apuntats com a vulnerables. D’altra banda, els demòcrates es manifesten afeblits a Nevada, Geòrgia, New Hampshire i Colorado, si bé aquest últim sembla una tasca impossible. L’entusiasme republicà els hi fa pensar que fins i tot podrien guanyar a Washington i a Connecticut. En molts d’aquests estats les diferències dels sondejos són tan petites que entren dins del marge de la desviació de l’enquesta i, per tant, no aporten cap llum sobre quin pot ser el resultat.
Les eleccions són també una pedra de toc sobre l’importància que l’avortament pot tenir en el comportament electoral, d’aquí que els demòcrates n’hagin fet bandera i també serveix per valorar el pes favorable i desfavorable que Trump continua tenint entre els seus electors, perquè el que sí que està clar és que Biden s’ha convertit en un pes mort en les files demòcrates.
Loading ...
