La Candidatura d’Unitat Popular, la CUP, com el seu nom indica, és una assemblea composta per milers de militants, polítics, professors, periodistes, escriptors… Antoni Baños, per exemple, és independent i no milita a la CUP, igual que Gabriela Serra, Eulàlia Reguant o Julià de Jòdar, entre d’altres. Però gran part de la base del partit el conformen altres grups i entitats, creant així una xarxa microcòsmica de centenars de persones dispars que es veuen en la necessitat de posar-se d’acord per votar, escollir i decidir, democràticament, allò que se’ls qüestiona.
El 27 de desembre però, no van aconseguir arribar a un consens, i potser és necessari aclarir quins són aquests grups per entendre perquè és tan difícil que es posin d’acord. Alguns són partidaris de l’independentisme passi el que passi, i d’altres prefereixen acabar amb l’estat capitalista abans que aconseguir la independència. Quins són doncs, els grups que conformen la CUP?
Poble Lliure
Poble Lliure és un d’aquests grups que acceptarien a Mas com a president com a dany col·lateral per tal d’arribar a la independència de Catalunya. Aquest és un grup que es va crear el novembre del 2014 amb l’objectiu de construir la República més enllà de qui en sigui el president.
Organització independentista i socialista catalana, va aparèixer a partir de la confluència de militants històrics de l’Esquera Independentista dels anys 80 i 90, de militants del Moviment de Defensa de la Terra i de Maulets, dels sindicats estudiantils i d’altres persones vinculades a la defensa del territori, habitatge i drets socials.
Alguns dels seus membres més destacats són Albert Botran, diputat de la CUP, i Joel Jové, membre del secretariat.
Endavant-OSAN
Endavant-OSAN (Organització Socialista d’Alliberament Nacional) és, de tots els grups de la CUP, el més antisistema per definició. Busquen una alternativa socialista a l’actual sistema capitalista, i té com a ideologia un independentisme “sense ambigüitats” pel que fa a Espanya, França, i fins i tot la Unió Europea. Va néixer l’any 2000 a partir de persones provinents de la dissolució de la Plataforma per la Unitat d’Acció i d’altres col·lectius independentistes, i per tant van agafar el relleu de les lluites urbanes que hi havia als Països Catalans a partir del 1996.
El grup explica que “donarà suport a totes les formes de lluita i voluntat d’imprimir combativitat als moviments populars”. És el grup més contrari a investir a Mas, de fet, s’hi oposa obertament. En l’últim comunicat que va fer abans de l’assemblea de Sabadell, ja va deixar ben clar que “creiem que la contundència del resultat valida l’opció d’anar a unes noves eleccions al març abans que acceptar l’oferta totalment rebaixada i sense presidència de consens que ha fet Junts pel Sí. Si fem el contrari, estarem regalant tot el nostre capital polític al projecte regeneracionista de Podemos i estancarem el vot explícitament independentista per sota del 40%”.
Els membres més destacats d’Endavant són Anna Gabriel, Laia Altarriba, del secretariat de la CUP, i Isabel Vallet, exdiputada del partit.
Arran
Arran és el grup dels joves, fruit de la confluència entre diverses organitzacions, com Maulets, CAJEI, i altres entitats com les Assemblees de Joves de Terrassa, Sant Sadurní, el Priorat i Horta. Va néixer el 2012, i diuen que gràcies a la seva creació s’ha acabat amb la divisió juvenil de l’Esquerra Independentista. Es defineixen com una organització juvenil socialista i feminista que aposta per la Independència política i econòmica i la reunificació dels Països Catalans.
Són també molt contraris a la investidura de Mas, perquè veuen que la seva figura significa “impunitat davant la corrupció i els corruptors, interès del capital i la banca, austeritat i retallades en sanitat i educació”, i també apunten que “Mas no és, ni pot ser, sinònim d’independència”.
SEPC
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) té com a objectiu arribar a una ensenyança pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat, i per això tenen representacions en universitats i instituts públics. Van néixer el 2006 a partir de la fusió de les organitzacions Alternativa Estel i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, amb la voluntat d’aconseguir construir un marc educatiu pels Països Catalans des d’una òptica d’esquerres.
Apunten que com a estudiants, “som conscients de què necessitem la independència per poder construir un projecte esperançador per a les classes populars, per poder treballar per un sistema educatiu que respongui a les necessitats i interessos del nostre poble; i és per això que el SEPC ha treballat i treballarà per la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol”. Van ser els principals protagonistes de les mobilitzacions en contra del Pla Bolonya.
El seu membre més rellevant és Xavier Monge, membre del secretariat de la CUP.
COS
La Coordinació Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe que té per objectiu “l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans”, i lluita per la defensa i millora dels interessos dels treballadors. Va néixer el 1987 després de la dissolució de la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya, en què alguns dels seus membres es van reunir per crear aquest grup. Aposta per la sobirania nacional i el dret a decidir.
És una organització independentista i d’unitat territorial de la ‘nació catalana’. “No volem que allò que ens afecta es decideixi a les nostres esquenes, a París o a Madrid”.
Com a membres de la CUP es pot destacar a Tomàs Sayes, conseller de l’Ajuntament de Barcelona.
En Lluita
En Lluita va molt a la línia antisistema d’Endavant, però no menciona en cap de les seves consignes la independència, tot i que defensa l’autodeterminació de Catalunya i els Països Catalans. És anticapitalista i revolucionari, va néixer el 1994, però ha patit diversos canvis de nom. Busquen un sistema que “posi primer a les persones per davant dels beneficis”.
D’altres
Altres independents que formen part de la CUP són Carles Sastre o Montserrat Tarragó, exmembres d’Exèrcit Popular Català (EPOCA) i del grup terrorista Terra Lliure, pels quals van ser acusats dels assassinats de l’industrial Josep Maria Bultó o l’empresari Joaquim Viola, crims pels quals ja van complir condemna.
Juntament amb diversos ex-membres d’aquestes organitzacions van signar un manifest per demanar a la CUP que arribin a un acord amb Junts pel Sí per pactar un govern que porti el país a la independència.
