Les 9 qüestions clau segons els resultats de l’enquesta de Converses als seus lectors i seguidors a les xarxes assenyalen uns perfils molt interessants de quines són les qüestions que la política hauria d’abordar i, per tant, haurien de ser objecte de la campanya electoral:
- Molt clar, àmpliament majoritari perquè recull el 66% de les respostes: cal debatre sobre el mal govern o, en altres termes, els catalans pensem que estem mal governats. Aquesta conclusió no neix només de la nostra enquesta, també les del CEO i del CIS apunten en sentit semblant, bé referit als partits polítics com a problema, bé referit al disgust amb la forma com ens governen. L’última enquesta electoral a Catalunya ho assenyala indirectament quan resulta que la força governant, ERC, és la que té una menor fidelització d’electors i un percentatge més gran d’indecisos. Fet que assenyala que els seus mateixos votants tenen en bona part grans dubtes sobre tornar-los a votar.
- Amb una bona percepció, els seguidors de Converses assenyalen la sequera i la imprevisió en l’obra pública necessària que ens ha portat a l’actual situació crítica com una altra prioritat. No hi ha una consciència prou estesa de les conseqüències que l’escenari actual té per al futur immediat de Catalunya. En sortirem malparats. No tothom per igual, òbviament, però malparats com a país i en nombrosos grups de població. Si a més no s’adopten mesures extraordinàries, que de moment no hi són, l’impacte serà històric. La convocatòria d’Aragonès en plena crisi sense esperar al desplegament de les mesures que ens havia anunciat, pel seu propi interès electoral, agreuja encara més la situació. Les eleccions podrien celebrar-les al setembre i afrontar amb un govern el difícil període de primavera i estiu. Però, és clar, ningú vol estar al capdavant quan, per exemple, el risc de grans incendis il·luminin el panorama polític català.
- La immigració. Emergeix com un problema sentit. Les enquestes assenyalen que potser entra al parlament una petita força que és l’única que alça la bandera en aquest tema, però només per fer-ne la pitjor lectura possible. La responsabilitat de tot plegat és de tots els altres partits polítics perquè en lloc d’examinar els problemes que genera la immigració i cercar respostes a l’alçada, prefereix ignorar-los i explicar-nos sopars de duro. En aquest cas la complicitat dels mitjans de comunicació és total i fan molt poc servei al país. Assenyalar que genera problemes és el mateix que fa un bon metge quan diagnostica a un pacient. No voler-los veure és efectuar la mena de diagnòstic que condueix al pacient a la tomba.
- Canvi climàtic. El 55% de les respostes l’assenyalen com una qüestió important. Hi ha sensibilitat, però no hi ha coherència. Catalunya va a la cua en energies renovables i aquesta és una poderosa contradicció. Molts ciutadans volen evitar el canvi climàtic, però no volen panels solars al camp ni instal·lacions d’energia eòlica o marítima. Per no voler, la Generalitat fins i tot posa pegues a la instal·lació de plaques solars sobre l’aigua de les basses del canal Segarra-Garriga. Tot és surrealista per no dir una altra cosa.
- Inseguretat i delinqüència. Aquí hi ha una coincidència clara entre opinió ciutadana, mitjans de comunicació i polítics. El que no està clar són les solucions. El delicte organitzat generat pel gran delicte, per l’expansió de la droga, creix i encara està pendent trobar una solució raonable per a la reincidència del petit delicte.
- Els nostres seguidors assenyalen la crisi moral de les institucions en sisena posició. Aquesta és la més ignorada de totes les qüestions en l’àmbit polític i de la comunicació i segurament és la mare de tots els problemes. Perquè una crisi moral significa la dificultat extrema per identificar el bé comú, impartir la justícia i jerarquitzar correctament el que són necessitats del que no ho són. I precisament els nostres problemes neixen d’aquí.
- Pèrdua de pes econòmic, el 42% de les opinions. Està fora de discussió. Malgrat que la publicitat pagada pel govern d’Aragonès vulgui demostrar el contrari, les dades assenyalen un progressiu declivi català i sobretot una pèrdua dels seus fonaments econòmics: disposar d’una indústria de gruix suficient.
- Amb la mateixa magnitud que la qüestió econòmica, s’assenyala la manca de naixements com una altra qüestió clau i és també un tema que no està a l’agenda política, és perfectament ignorat. El resultat, unit a una onada immigratòria que no cessa, és que a la capital catalana de l’ordre del 30% de la població ha nascut a l’estranger o té pares estrangers. Amb una dinàmica a més que fa que aquest pes creixi perquè es redueix la població autòctona alhora que arriba més població estrangera.
- I en el novè lloc un altre tema en el qual hi ha clara coincidència com a greu problema, però amb escassa capacitat de coincidir amb les solucions. Es tracta de la crisi que ha ensorrat el sistema educatiu a Catalunya sobretot a l’escola pública.
Caldrà estar atent a què ens diu cada partit sobre aquests 9 punts que marquen poderosament el nostre present i l’esdevenidor.
Loading ...
