A hores d’ara, a la direcció de JxCat ja hi ha consciència que s’han equivocat, anteposant l’amnistia a la consulta, que no referèndum, i al pacte fiscal.
La raó és evident, l’amnistia que està lligada tindrà una aplicació lenta i procel·losa i ajudarà poc a mobilitzar les desmotivades rengles d’aquesta organització.
La consulta, que no referèndum, presentava una sèrie d’avantatges polítics, no exigia cap canvi constitucional perquè no era vinculant. Podia oferir un motiu de mobilització i una victòria a les rengles independentistes perquè, en no ser el seu resultat decisiu, part del vot favorable a mantenir-se dins d’Espanya no acudiria a les urnes, cosa que sí que passaria en un referèndum amb la previsible derrota independentista. Haurien situat a més un precedent polític d’una gran importància.
Alhora, el pacte fiscal aportaria avantatges concrets i permetria exhibir resultats i poder polític.
Poc de tot això aportarà l’amnistia. I d’aquesta manera els dos partits independentistes es troben en una situació d’incertesa electoral per les seves males expectatives. Perquè ERC ha vist com les seves dues apostes, l’acord permanent amb l’esquerra espanyola i la comissió d’una bona gestió de govern, han fracassat estrepitosament. El problema de l’aigua, els resultats en ensenyament i estar també a la cua en la producció d’energia sostenible, són l’últim cop demolidor sobre el ja desgastat govern Aragonès. De fet, fa 3 anys que el president de la Generalitat i el seu entorn repeteix inútilment el seu discurs: referèndum i finançament específic per a Catalunya. El resultat és zero. Les seves amenaces no fan por a ningú, però és igual, continuen a pinyó fix. Fa pocs dies Raquel Sans, portaveu d’ERC, lligava l’estabilitat del govern Sánchez a la negociació del referèndum. Ni cas.
Diferent és la carta de Junts si la vol jugar. De fet, sap que la solució més estable i definitiva passa necessàriament també per una entesa amb el PP que, a hores d’ara, és impossible, però que una caiguda de Sánchez faria molt per obrir camí. A diferència d’ERC, teòricament no té cap vincle amb una governança d’esquerres espanyola, més aviat el sector convergent de JxCat n’és refractari. Ara té una opció rotunda de demostrar la seva força i l’ha anunciat Míriam Nogueras, la portaveu al congrés dels diputats: votaran en contra dels tres decrets llei que presenta Sánchez perquè envaeixen competències de la Generalitat i en un dels casos pot arribar a paralitzar l’aplicació de l’amnistia. En la conversa d’urgència entre el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, i Turull no han arribat a cap solució.
El PP ja ha anunciat que pensa votar en contra dels decrets llei, entre altres raons perquè està cansat de l’ús d’aquesta fórmula abusiva de legislar. Per tant, si Junts es planta, la pantoflada a Sánchez poques setmanes després d’haver format el seu govern, seria monumental i evidentment reforçaria el potencial i la credibilitat de l’independentisme de JxCat.
Però, arribat el moment, d’aquí a pocs dies, actuaran en aquest sentit o, com fa ERC, es plegaran als interessos del govern espanyol? Si fa això segon, la sagnia electoral de l’independentisme òbviament continuarà. Cal afegir que el vot en contra de la gent de Puigdemont no posa en risc la tramitació de l’amnistia, perquè el PSOE està massa embolicat en aquest camí i a més aquest sí que seria un límit que ERC no estaria en condicions d’assumir i, per tant, Sánchez, que també necessita els seus vots, no té altre recurs que complir amb els seus acords, malgrat que Junts li tombés els 3 decrets llei.
Tot això succeirà pocs mesos abans d’unes decisives eleccions europees a principis de juny que entre altres moltes coses, indicaran com estan els ànims electorals a Catalunya i, per tant, més enllà de la cita concreta posseiran irradiació sobre la pròxima contesa catalana si és que ERC aguanta fins a la cita europea perquè el desgast que sofreix és gran. És clar que ni Illa ni els comuns, que tenen un interès relatiu en el resultat del bon govern, deixaran caure Aragonès que al capdavall els hi resulta un aliat còmode i necessari a Madrid.