Bernie Sanders va decidir retirar-se de la carrera per les presidencials del Partit Demòcrata el passat 8 d’abril, quan la pandèmia ja havia explotat amb tota la seva força als EUA. El desastrós resultat del Super Tuesday, celebrat el 5 de març, en el qual el seu rival Joe Biden va arrasar en les primàries, va ser sens dubte un factor decisiu per a l’abandó.
Però en realitat, crec que Sanders ja sabia que ell mai no podria ser ni candidat ni president dels Estats Units, i estava més preocupat pel seu llegat polític que per la seva pròpia nominació. Especialment, ara que milers de nord-americans estan morint a les seves cases per no poder pagar-se la medicació ni molt menys sufragar-se una estada a l’hospital. La proposta del “Medicaire” per a tots, quelcom que ja va intentar sense èxit el president Obama (o per a ser justos, amb un èxit molt limitat), és potser la gran obsessió de Sanders, i lluitarà per això fins al final.
Vegem. Bernie Sanders ni tan sols és membre del Partit Demòcrata. En 1971 va col·laborar en la fundació d’un nou partit, el Partit de la Unió de la Llibertat. Bernie sempre ha estat un “outsider”, un independent. Un activista des de la seva època universitària en favor dels drets civils, de les minories racials i en contra de la qualsevol conflicte bèl·lic. Va ser objector de consciència i es va oposar radicalment a la guerra de Vietnam. Però mai va ser un home de partit, i es va enfrontar moltes vegades als demòcrates.
El seu primer càrrec polític, l’alcaldia de Burlington (Vermont) la va obtenir en 1981 per un estret marge de 10 vots davant el seu rival… demòcrata! La seva trajectòria com a alcalde va ser brillant i va ser reelegit tres vegades derrotant a candidats republicans i demòcrates.
Anys més tard va ser elegit congressista i després senador (fins avui) sempre com a independent. Ha lluitat contra l'”establishment” de Washington, contra les multinacionals (moltes de les quals financen al Partit Demòcrata) i contra el model capitalista. És un “socialista”, la qual cosa per a molts americans és equivalent a “comunista”, és a dir, gairebé un traïdor a la Nació. Ha votat en contra del comerç d’armes, de totes les intervencions militars dels Estats Units als països del Golf, de les lleis d’immigració, …
Tampoc la seva trajectòria personal és molt ortodoxa per a algú que vol presidir els Estats Units d’Amèrica (tret que et diguis Donald Trump). Es va casar i es va divorciar de la seva primera esposa. Després va tenir un fill, Levi Sanders (1969), fruit de la seva relació amb Susan Campbell, amb la qual no va arribar a contreure matrimoni. En 1988 es va casar amb Jane Driscoll, la seva actual esposa, que tenia tres fills d’una relació anterior.
A més, Sanders és jueu, encara que diu no practicar. Va estar diversos mesos en un kibutz a Israel. Mai hi ha hagut un president jueu en la història dels Estats Units. És una dada a tenir en compte.
Després d’un començament triomfal en les primàries, quan es van anar retirant els altres, es va quedar sol davant Joe Biden. Biden és l’actual president del Partit Demòcrata. Exvicepresidente amb Obama, i amb una llarga carrera política sempre vinculada al partit. Quan Sanders va tirar la tovallola, Barack Obama, que fins llavors havia fet “l’esfinx”, li va donar el seu suport incondicional de manera immediata a Biden. Obama respectava la trajectòria de Sanders, però Biden era sens dubte el seu candidat favorit. Entre altres coses, perquè és l’únic amb possibilitats de derrotar a Trump en les presidencials. El “endorsement” d’Obama, estava escrit, era per a Biden.
En resum, que Sanders sabia molt bé que tenia poques possibilitats de guanyar les primàries amb tot l’aparell del partit demòcrata en contra i amb tants obstacles en el seu currículum. És cert que comptava amb el vot jove progressista, però alhora provocava pànic en les famílies de classe mitjana urbana que voten demòcrata per una agenda ideològica concreta, però que no volen una revolució que acabi amb el sistema econòmic nord-americà. També va renunciar a les “super PAC” (el sistema de donacions per a la campanya) i s’ha finançat amb petits donants.
La irrupció de la pandèmia, per si no fos prou, va convertir la campanya de les primàries en virtual. I una de les virtuts de Bernie, l’empatia amb els seus votants, amb les minories, amb els més desfavorits, es va esfumar. No és el mateix el contacte directe que la campanya a través de pantalles o missatges en les xarxes socials. I a més, cal invertir molts diners.
Sanders, que va llegir Karl Marx en la seva joventut, sap que la història es repeteix. Marx va escriure que els grans personatges apareixen en la història dues vegades. La primera com a tragèdia i la segona com a farsa. Tal vegada el primer intent de Bernie en la campanya de 2016 per a ser nominat no fos exactament una tragèdia, tan sols un fracàs. Però ell ha volgut evitar que el segon fos una farsa. Per això va suspendre la campanya i va decidir abandonar quan el coronavirus ja estava matant a tants compatriotes i el seu president es burlava de les mesures de seguretat establertes a tot el món o afirmava automedicarse.
Sanders lluitarà al costat de Biden per universalitzar la sanitat als Estats Units, si és que aconsegueixen derrotar a Trump.
Bernie mai serà president, té 78 anys i aquest era el seu últim tren. Però tal vegada deixarà un llegat ideològic en el partit demòcrata, del qual mai va formar part, que servirà per a canviar algunes coses que des de l’òptica europea ens semblen de sentit comú.
Un sistema social més just que no deixi abandonada a una gran part de la seva població.
La resposta, el primer dimarts de novembre.
Obama respectava la trajectòria de Sanders, però Biden era sens dubte el seu candidat favorit. Entre altres coses, perquè és l'únic amb possibilitats de derrotar a Trump en les presidencials. Share on X
Loading ...
