La primera i més coneguda paradoxa francesa era, perquè tot això ja ha quedat molt matisat, que malgrat menjar quilos de foie tenien una salut arterial excel·lent. S’atribuïa a la ingesta de vi negre. No en feu massa cas.
Ara la gran paradoxa és que la força més votada, el Reagrupament Nacional (RN), amb 10,1 milions de vots, el 37,1% del total, més d’1/3 de l’electorat, ha quedat relegada a un tercer lloc en escons. Només disposa del 26%. Més d’1/3 part de vots només ¼ part d’escons.
A l’altra banda teníem el Nou Front Popular (NFP) que amb ¼ part de vots, 7 milions, ha aconseguit 1/3 dels diputats i una cosa semblant es pot dir d’Ensemble, els macronistes, que també amb un 25% tenen el 30% dels llocs de la cambra. Si voleu en altres termes, el RN amb el sistema electoral francès s’ha vist penalitzat amb una pèrdua d’11 punts percentuals (pp), mentre que les dues altres forces han estat beneficiades respectivament en 6 i 5,5 pp.
Més equilibrat és el resultat d’Els Republicans, que amb el 6% dels vots han assolit el 8% dels escons.
Aquesta anomalia, que no es donaria en qualsevol altre sistema electoral vigent a Europa o als EUA, fos majoritari o fos proporcional, no pot ser bo perquè arracona a 10 milions de persones que a més són, seguint la famosa frase de la demòcrata Hillary Clinton, “els deplorables”. I per continuar amb la seva frase “els racistes, sexistes, homofòbics, xenòfobs i islamofòbics”.
Té França 10 milions de feixistes? Ha tornat a funcionar un mecanisme que de Gaulle va pensar perquè el seu moviment acabés guanyant sempre i que ha estat utilitzat reiteradament per Macron. De fet, els seus èxits electorals s’han basat a polaritzar l’escenari arribant a una opció entre ell i Le Pen. És clar que la conseqüència d’aquest joc ha estat que el RN sigui de lluny el primer partit de França, perquè recordem-ho, les altres dues opcions no són partits, són blocs més o menys heterogenis; molt en el cas del NFP.
Mitterrand, el primer president socialista durant la Cinquena República, va començar el joc de donar protagonisme a qui aleshores era el Front Nacional quan aquesta força no assolia ni l’1% dels vots. Ho va fer amb la finalitat d’afeblir a la dreta gaullista. Ara la seva maquiavèl·lica estratègia ha arribat al súmmum. Perquè aquella dreta ha quedat reduïda quasi al no-res i la gran força és l’opció política dirigida pels Le Pen.
Sigui quina sigui la solució per la qual s’opti després d’aplicar el famós i celebrat, segons qui, cordó republicà per governar França, l’escenari és difícil i a més confús perquè també, recordem, Macron, en contra del que la seva imatge vol vendre, deixa una situació de les finances públiques extraordinàriament malmesa, amb una advertència de la Comissió Europea sobre el seu excés de dèficit.
El que és evident és que les classes populars, en gran part obrers, agricultors, petits comerciants de gran part de França rural, de la gent que viu fora de París, voten per Le Pen. Per Mélenchon vota una amalgama d’esquerra ideològica radical, l’equivalent al nostre Podemos, i un gruix important de la immigració polititzada i en gran manera proislamista. No queda massa lluny de l’escenari marcat pel novel·lista Houellebecq en la seva novel·la “Sumisión”. A Macron el voten les classes urbanes molt benestants i el gruix dels jubilats. Aquesta és la seva força electoral. El partit socialista i ecologista l’alimenten les professions liberals, els urbanites, càrrecs directius sobretot del sector públic i quadres intermedis, gent que en general per la seva professió i activitat té una perspectiva de futur raonablement resolta.
De fet, el que ha funcionat a França és el que s’ha anat configurant a partir de les seqüeles de la gran crisi del 2008: l’aliança objectiva entre el liberalisme de la globalització; els situats econòmicament per una raó o altra, i l’esquerra de la guerra de gèneres i d’identitats sexuals. Aquesta és la força dominant avui en dia en gran part dels països europeus i també a la Comissió Europea, i és la que ha acabat guanyant a França. Ara cal veure quina estabilitat aconsegueixen aportar i quines solucions poden donar.
En tot cas, el problema es manté. Què es fa amb el 37% dels votants de França?
Loading ...
