No som conscients de la quantitat de temps que treballem per pagar a les administracions públiques. Naturalment aquestes ho retornen, sobretot en serveis, però segurament hauríem de ser més exigents en constatar si el que rebem compleix en una mesura suficient amb criteris d’eficiència, i d’altra banda si és necessari gastar en tot el que es gasta i en la proporció adequada.
Ve a tomb aquesta reflexió per la informació publicada de la Fundación Civismo, que estableix el dies que es treballa per pagar a la pròpia Comunitat Autònoma. Catalunya és el lloc on els ciutadans dediquem més dies per sufragar les despeses de la Generalitat. Concretament 201 dies. Si ho comptem a partir de l’1 de gener, fins a finals d’abril tot el que guanyem li lliurem a la Generalitat. És molt temps i no és gens evident, comparat amb les altres autonomies, que rebem més i millors serveis. Si a aquest fet li afegim el que paguem a l’estat i al nostre ajuntament, que en el cas de la ciutat de Barcelona és molt, resulta que cadascú de nosaltres treballa entre 5 mesos i mig any si viu a Barcelona, i només a partir de la segona meitat de l’any el que guanya serveix per a nosaltres i la nostra família.
Una consciencia cívica raonable s’esforçaria en reclamar dades, claredat i transparència, perquè en definitiva el que estem fent és lliurar la meitat de la nostra vida al govern de torn i això és molt i cal saber amb exactitud a canvi de què.
I aquest a canvi de què, no sembla anar per bon camí si donem per bona la informació lliurada per La Vanguardia sobre l’execució dels pressupostos de la Generalitat. En el 10 anys que van del 2010 al 2020, la inversió que ha de fer la Generalitat s’ha fet efectiva només en dues ocasions, considerant que efectiu vol dir que s’ha gastat el 90% o més de la quantitat pressupostada.
Podríem donar també per bo l’últim any, el 2020, quan la xifra d’execució ha arribat al 89%. Els anteriors van ser el 2014 (97,5%) i el 2011 (124,9%) perquè es va gastar molt més del pressupostat, cosa possible precisament per la manca d’execució dels períodes anteriors. Per tant, en els pressupostos que ens presenta la Generalitat en matèria d’inversions, en la majoria d’ocasions, es gasta bastant menys del que es preveu i això és una manifestació clara d’ineficiència.
Més encara si es considera que en tot aquest període, que comença el 2010, en quatre ocasions el pressupost s’ha prorrogat, és a dir, hi ha hagut anys que no s’ha incrementat i, per tant, la inversió ha estat menor de la que podia ser per raó de la pròrroga. Va ser especialment important la pròrroga del 2018 i 2019, perquè van mantenir la xifra de la inversió prevista en l’últim pressupost aprovat, el del 2017, que pel que fa a la inversió pública va ser de 1.058,1 milions. Doncs bé, malgrat aquesta continuïtat en la despesa, el 2018 no es va aconseguir arribar com a mínim al 90% en l’execució i es va quedar en el 76,5%, i en el 2019 va succeir una cosa semblant i només es va realitzar el 84% del que s’havia pressupostat.
Malgrat aquest fet, els pressupostos de la Generalitat sempre han tingut dèficit i aleshores cal preguntar-se què ha passat amb els mecanismes interns de despesa, on s’ha gastat més del que es prèvia, perquè està clar que en les inversions no ha estat així.
En tot cas la conclusió és clara: paguem molt i estem mal servits.
Loading ...
