La decisió de Twitter i Facebook de censurar els comptes del president dels EUA és un fet que hauria de causar una alarma generalitzada i assenyalar un abans i un després. En les nostres coordenades polítiques la primera reacció a la liquidació dels principals altaveus de Trump va ser d’alegria. La insensatesa del sectarisme no té límits. Mentre casquessin a Trump tot estava bé. Passats uns pocs dies les reaccions de tots els colors s’han fet notar, inicialment des d’altres països, assenyalant l’aberració democràtica i de l’estat de dret que significa aquesta mesura.
Cal considerar amb atenció aquest fet. Trump no podia per si sol, al llarg del seu mandat, impedir que aquestes grans tecnològiques funcionessin al seu aire. Per aconseguir-ho necessitava un complex compromís polític per legislar, i decisions judicials que escapaven a la seva autoritat. A la inversa, els amos d’aquestes tecnològiques han pogut decidir amb total impunitat liquidar la veu del que era el president dels EUA, en teoria l’home més poderós del món. Qui mana al món realment? No hi ha dubtes.
Una vegada més Merkel ha sigut dels primers i més clars caps de govern en reaccionar, considerant que era absolutament inadmissible que les tecnològiques poguessin actuar d’aquesta manera, considerant que no tenien cap dret a procedir sense una decisió judicial prèvia. En un altre àmbit de l’espectre polític el president de Mèxic, López Obrador, també ha reaccionat de la mateixa manera i ho ha fet també l’opositor rus, Navalny, assenyalant a més el tracte diferent que les xarxes donen a altres dictadors que hi ha al món. Però, amb tot, la resposta més completa i anterior al fet, i en aquest sentit dotada d’una visió prospectiva clara, ha vingut de Polònia. Abans que la censura de Trump es produís, el govern polonès havia presentat un projecte de llei que preveu sancions de 2,2 milions de dòlars per a les empreses de les xarxes socials que censurin activitats legals i estableixen que en tot cas ha de ser el tribunal de justícia qui ho determini en un termini màxim de 7 dies a partir de la petició i a través d’un procediment electrònic. D’aquesta manera Polònia fa el que els països de l’Europa occidental no s’han atrevit encara a fer, i és limitar la capacitat arbitrària que tenen aquestes grans empreses de condicionar la informació.
De totes elles, es pot dir que, o bé els estats democràtics esmicolen els seus monopolis, redueixen la seva dimensió i estableixen garanties judicials de com tracten la informació que circula per les xarxes, o bé la democràcia esdevindrà inviable i els primers interessats que això es faci són els polítics de tots els colors, com s’ha vist en la reacció. I també els mitjans de comunicació, tots, perquè queden sotmesos a la dictadura del que decideix Twitter, Facebook, Google i tuti quanti.
També s’ha de regular el fet que algunes d’aquestes empreses que disposen de grans servidors que utilitzen xarxes menors, no puguin al seu criteri deixar de prestar serveis com ara han fet Google, Apple i Amazon amb la xarxa Parler, amb la justificació que acull a grups d’extrema dreta. Una vegada més la llibertat d’expressió no pot quedar en mans d’uns grans empresaris, sinó que ha de ser la justícia qui ho determini. Google, Apple i Amazon tenen tot el dret del món de considerar que el que circula per Parler és contrari a l’estat de dret, però no els hi correspon a ells prendre la decisió. Els ciutadans no podem quedar en mans d’aquesta gent que acumula enormes fortunes i que determina què podem llegir i condiciona dia a dia el que pensem.
Loading ...
