Les decisions de Puigdemont han estat contradictòries en les seves paraules. Va succeir quan les eleccions al Parlament de Catalunya i el seu compromís de tornar si els resultats avalaven la seva victòria, com així va ser en guanyar les eleccions el bloc independentista. El primer partit -qui es recorda d’això?- va ser Ciutadans, que va dilapidar aquell èxit, però els vots units d’ERC i JxCat van donar la victòria a aquest bloc. Puigdemont òbviament no va tornar, perquè amb tota seguretat hauria estat detingut i empresonat. La qüestió no és aquesta, sinó per què es va comprometre a alguna cosa que no pensava fer.
Ara opta per abandonar el seu escó al Parlament català i renuncia al pols d’una possible reelecció del càrrec. Un tema gens menor si es considera, més aviat que tard, abans que acabi la legislatura, que l’actual President Torra serà inhabilitat pel Tribunal Suprem quan aquest assumeixi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Puigdemont renuncia a la seva actual condició de diputat al Parlament català per passar a ser-ho al Parlament europeu, amb la projecció i avantatges que tot això comporta. És també una decisió lògica, però al mateix temps subratlla el caràcter instrumental que atorga als càrrecs institucionals.
Al mateix temps que es produeix aquesta decisió, el Parlament europeu ha modificat les seves declaracions inicials en el sentit que no havia rebut cap comunicació per part de la Junta Electoral Central sobre la inhabilitació de Junqueras, com inicialment havia formulat aquella institució europea. Aquesta rectificació es produeix després que la JEC hagués declarat que no era certa la manca de notificació al Parlament. En un tema tan delicat com aquest, que afecta la relació entre institucions estatals europees, xoca l’actitud del president del Parlament, a qui es deu la decisió, que ja va sorprendre en el seu moment fa pocs dies, quan va acceptar amb singular rapidesa el dret de Junqueras a recollir la seva acta.
En certa mesura el conflicte català, que ha vingut deteriorant les institucions espanyoles, està exercint també el seu efecte, si bé en termes molt més modestos, en l’àmbit de la Unió Europea. Per als partidaris de les conspiracions, aquesta rectificació del Parlament vindria a demostrar que tot el que ha passat en relació a Junqueras i el seu proper reconeixement com a diputat obeeix a les gestions del govern socialista espanyol amb el president d’aquella cambra, David Sassoli, del partit democràtic italià i, en aquest sentit, membre del mateix grup socialista que el PSOE.
