Proposta francoalemanya sobre reforma i ampliació de la UE

Una nova proposta combinada entre França i Alemanya -els dos estats clau de la UE- sobre la necessitat de reforma i ampliació de la UE acaba de fer-se pública el 18 de setembre passat a Brussel·les.

Els autors són un grup de dotze experts francesos i alemanys, escollits pels seus governs respectius. Serà estudiada detalladament al llarg de diferents reunions previstes en el marc de l’actual presidència rotatòria espanyola de la UE.

Es tracta d’un extens document, el títol significatiu del qual és el següent: Sailing on High Seas: Reforming and Enlarging the EU for the 21 st. Century. Paris-Berlin, 18 September 2023. França i Alemanya naveguen mar endins i proposen la seva visió, a través de dotze experts, sobre com ha de ser la UE del segle XXI. Aquesta visió consisteix en una UE reformada i ampliada.

La UE necessita imperiosament una reforma institucional i reorientar el seu futur en un món de gegants dominat per les dues úniques grans potències avui existents –Estats Units i Xina– així com tractar de convertir-se en un veritable actor global que actuï com a tercer pol de poder i mediador entre la potència hegemònica i la (re)emergent.

Necessita completar el procés d’integració i convertir-se en una veritable unió política federal, amb polítiques comunes en matèria d’assumptes exteriors i defensa, entre d’altres, com es pretenia des del principi del procés integrador. En cas contrari, l’espera la irrellevància a l’esfera internacional.

A les darreres edicions dels cursos sobre Quo Vadis Europa, organitzats cada any a Santander per la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo (UIMP), fòrum de gran reputació sobre qüestions relacionades amb el futur d’Europa, s’han pogut escoltar declaracions com les següents. Enrico Letta, excap de govern italià, ha dit: “Si la UE no arriba aviat a una veritable unió política de caràcter federal, amb polítiques comunes en matèria d’assumptes exteriors i defensa, només en podrà prendre lliurement, en un futur breu, una sola decisió: convertir-se en colònia dels Estats Units o de la Xina”.

D’altra banda, prestigiosos analistes geopolítics francesos, alemanys i espanyols han coincidit a signar un document on es pot llegir el següent:

“La guerra d’Ucraïna, en el fons, significa per a la UE la seva definitiva supeditació a la política exterior i als interessos geopolítics dels Estats Units. La guerra d’Ucraïna ha estat un regal geopolític de Putin als Estats Units. Ha reafirmat l’OTAN i ha contribuït a superar la “paràlisi cerebral” que li va diagnosticar Macron abans de la guerra. Putin ha ressuscitat l’OTAN. Finlàndia s’ha incorporat a l’OTAN i Suècia ho farà aviat. Putin volia l’OTAN lluny i ara la té més a prop que mai. Però l’OTAN i la UE es confonen cada cop més com a organitzacions. No en va, totes dues tenen les seves casernes generals instal·lades a Brussel·les. L’OTAN té una potència dominant que són els Estats Units. Tot això no és el que convé a Europa. A Europa li convé, sense deixar de tenir una relació privilegiada amb els Estats Units, mantenir una bona relació econòmica i cultural amb Rússia, que és un país europeu, a més de moltes altres coses. Som complementaris econòmicament i germans culturalment.

També amb la Xina, evitant el conflicte i promocionant la cooperació, sense renunciar a un paper actiu en competició econòmica i comercial. La UE i els Estats Units no tenen objectius necessàriament tots coincidents en matèria de relacions amb la Xina. Tampoc amb Rússia. Europa s’ha d’emancipar, arribar a la majoria d’edat política i convertir-se en un veritable actor global en un món dominat pels Estats Units i la Xina. França i Alemanya, les dues nacions clau de la UE, haurien de fer un pas endavant i proposar reformes ambicioses en matèria institucional i d’ampliació, tot acabant de perfilar l’estructura organitzativa, així com fixar definitivament els límits geogràfics de la UE“.

El document presentat el 18 de setembre a Brussel·les per experts francesos i alemanys va en direcció d’una UE reformada i ampliada. Té dos punts centrals:

Nova ampliació a l’est

Sobre la necessitat d’una nova ampliació a l’est – que comprendria Ucraïna, Moldàvia, Albània, Geòrgia, Sèrbia i la resta de regions de l’antiga Iugoslàvia fins a arribar a una UE de 36 estats o més (Turquia) – el document coincideix amb l’essència del discurs de la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Úrsula von der Leyen, en la recent compareixença davant el Parlament Europeu a Estrasburg sobre “l’estat de la Unió”, consistent en la nova gran ampliació a l’est. També coincideix amb el discurs pronunciat pel canceller alemany, Gustav Sholz l’any passat a Praga, sobre el mateix tema de l?ampliació.

Reforma de les institucions

En matèria de reforma, el document se situa en la línia d’altres propostes tradicionals sobre geometria variable o diferents velocitats al si de la UE. Contempla la creació de quatre maneres diferents de pertinença a la UE, en forma de quatre cercles concèntrics: dos cercles “interns” i dos “externs”.

El primer cercle intern és el de membres de ple dret, els seus estats membres tenen la voluntat de completar el procés integrador fins a la unió política final.

Al segon cercle intern se situen altres països membres de ple dret que encara no han adoptat totes les polítiques comunes pròpies del primer cercle intern (per exemple, euro o acord de Schengen sobre llibertat de circulació de persones).

El tercer cercle o primer cercle extern està format pels països associats de la UE. El Regne Unit podria ser-ne un, també els quatre països de l’antiga EFTA i de l’Espai Econòmic Europeu (EEE): Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein.

El quart cercle o segon cercle exterior està format per la Comunitat Política Europea (CPE), nova organització creada l’any passat, idea de Macron, a la qual pertanyen tots els estats europeus, excepte Rússia i Bielorússia. És una plataforma per a debats polítics i estratègics sobre el futur d’Europa. Es va reunir per primera vegada a Praga en una cimera l’octubre del 2022, va comptar amb participants de 44 països. La pròxima reunió anual de la CPE tindrà lloc precisament a Londres.

El document reconeix que, “amb la guerra d’Ucraïna accelerant les ganes d’una nova ampliació a països de l’est, per no caure en mans russes, la UE ha reconegut la necessitat urgent de fer una reforma a fons de les seves institucions, adequada per a gestionar una UE que passaria de 27 a 36 estats membres o més; es tracta d’una reforma en profunditat que hauria d’estar a punt el 2030, amb l’entrada definitiva de nous membres, entre els quals es trobaria Ucraïna”.

Algunes de les reformes proposades per l’informe consisteixen en l’abandonament de la regla de la unanimitat i l’adopció de la regla de majoria qualificada en el procés de decisions comunitari, especialment en àrees clau com ara fiscalitat, finances i assumptes exteriors. “Això requereix canvis als Tractats i referèndums en alguns països”.

“Els governs han reconegut que una nova ampliació sense reformes institucionals apropiades faria encara més difícil, si no impossible, prendre decisions al si de la UE”.

Els experts recomanen l’adopció de clàusules potencials opt-outs (opcions d’escapament), que permetrien als països no preparats posposar l’adopció de certes propostes.

L’informe també proposa un aprimament de la burocràcia de Brussel·les, per exemple, a través de reduir el nombre de comissaris.

L’informe ha rebut una resposta molt positiva per part del Consell de Ministres d’assumptes exteriors de la UE, encara que també s’ha vist al seu si l’existència de posicions allunyades entre estats membres sobre qüestions clau tractades a l’informe.

El Regne Unit i la UE

L’aparició de l’informe coincideix amb l’oferta de renegociar el Brexit que acaba d’oferir el líder laborista britànic, Starmer.

Creu que pot aconseguir un tracte comercial millor amb Brussel·les. Starmer espera guanyar les eleccions generals l’any que ve i convertir-se en el primer ministre britànic que revisa a fons les relacions del Regne Unit amb la UE post Brexit. Està previst que els actuals acords es revisin precisament el 2025. Starmer pretén una relació comercial “que funcioni“, però no parla de tornar a la UE. Vol renegociar no per reentrar al club, sinó per millorar la relació. En tot cas, és conscient que el Regrexit ja ha començat.

El primer ministre britànic, el conservador Rishi Sunak, ja havia manifestat també la seva intenció a finals de l’any passat d’inaugurar una nova era més realista de relacions entre la UE i el Regne Unit, reconeixent implícitament el fracàs del Brexit en relació amb les expectatives que havia despertat al seu país la sortida de la UE.

Amb lentitud, però sense pauses, el Regne Unit reconeix que el Brexit va ser un error. Potser ara, si la nova proposta francoalemanya sobre reforma i ampliació de la UE va endavant, se li obri l’oportunitat d’incorporar-se al procés integrador europeu, a títol de “país associat”, al primer “cercle extern” del projecte, previ al quart cercle extern del qual ja formaria part per la seva pertinença a la Comunitat Política Europea (CPE).

Han passat set anys de la fatídica consulta del 2016. Si avui hi hagués un nou referèndum, els britànics votarien a favor de la seva reincorporació a la UE.

 Loading ...